Alguns microcontes de Joan Pinyol (1)

Per tal de conèixer millor l'obra de Joan Pinyol, us deixo amb algun dels seus microcontes

Desitjos seculars

Si no se sentien les mones era només perquè el vent nocturn havia ofegat els seus crits dins de la selva de Palenque. Feia fred i tremolaven en el mateix sacseig aspre que les fulles que espesseïen els arbres on miraven de dormir. L’aigua de la llacuna de sota però, es mantenia quieta, distant a la vida des d’aquell racó de Chiapas i més negra que mai.

Des dels temps de la reina roja, que hi banyava la seva bellesa sota la complicitat de Pakal,  no s’havien tornat a remoure mai, fins aquell vespre, és clar, en què un dels cargols petrificats que s'arrapaven a les parets de la llacuna va decidir precipitar-se cap al fons.

Feia segles que ho rumiava i la quietud de l'aigua no es va poder estar d'agrair-ho amb ondulacions de felicitat. 

Al peu de la lletra

En plena homilia en el convent d’Acolman i des de la superioritat i la seguretat que li conferia el balcó des d’on deia la missa, el monjo agustí va adreçar-se als forçats feligresos que omplien l’esplanada del davant i els va assegurar, en un castellà gairebé deletrejat, que els cristians obririen el seu cor a tots els natius que volguessin servir-los. I es va fer entendre, però no de la manera que més hauria desitjat.

Un dels indígenes, el que començava a tenir més nocions de la llengua imposada, va alçar-se de la gespa i en una dècima de segon va projectar una llança contra el clergue amb tanta exactitud que la punxa enverinada li partí el cor sense contemplacions. 

Per un futur màgic

Enmig de la pinya de nens i nenes que omplien la plaça principal de San Miguel de Allende, l'Evaristo també va agafar un globus d'aire calent i hi va lligar una carta en què explicava que s'havia portat molt bé durant el darrer any i en la qual hi figuraven tots els regals que li agradaria rebre per part dels reis de l'Orient.

Però just en el moment en què tots els altres van omplir el cel amb globus i desitjos, aquell nen es va fer enrera i, tot clavant una ungla, va fer esclatar sorollosament les seves il·lusions. Acabava d'arribar a la conclusió que uns reis que a l'hora de rebre missatges no eren capaços d'adequar-se a les noves tecnologies, no eren gaire de fiar.

Sota l'arbre de Nadal l'endemà únicament hi va trobar un tallaungles.