Segons on siguis de França, si et poses a parlar en català, et diran que parles gitano.
"Sempre hem parlat català,
'naltrus' ; els 'jaius' ja el
parlaven". Així parlen alguns gitanos de França, amb naturalitat i sense
donar-li més importància.
L’origen del poble gitano
sembla situar-se en poblacions nòmades del centre de l’ Índia que a mitjan
segle X van emigrar a Pèrsia, on es van assentar durant un temps i van donar
lloc a la nació gitana. Des d’allí, van passar als Balcans. El 1425 ja són
vistos al Pirineu i, el dietari del Consell de Cent, situa l’arribada dels
gitanos a Barcelona el 9 de juny de 1447.
A França existeix un
col·lectiu de desenes de milers de persones que parlen català i que es
defineixen a si mateixes com a “gitanos catalans”. Van començar a radicar-se al
Rosselló a final del segle XVIII arran de la pragmàtica de Carles III del 1783,
que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions.
Perpinyà ha estat en tot
moment punt d’arribada, de partença i de retorn, de manera que els gitanos
catalans de França han homogeneïtzat la llengua segons les pautes del col·lectiu
perpinyanès, que parla una variant pròpia basada en el rossellonès, amb molts
elements del català central i amb particularitats úniques. Avui, la parla dels
gitanos catalans de França està fortament influenciada pel francès,
especialment en les noves generacions i en els indrets més allunyats del
territori mare.
Els gitanos catalans de França
han heretat les pautes culturals dels seus ancestres del Principat: els rituals
del matrimoni i funeraris, la celebració de les festes, els hàbits
alimentaris... El punt que ells consideren central de la seva cultura és el
mocador com a ritual de casament, i també un respecte per la gent gran i pels
difunts.
Avui, a LA CLAU de la nostra
història parlarem dels gitanos catalans amb Eusebi Casanova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada