Ja fa temps, un bon amic em va
fer arribar per correu un text, el text definitiu que prova la riquesa de la
llengua catalana. Més tard, vaig veure que fins i tot corria un vídeo per la xarxa sobre el tema.
Malgrat que gira a l’entorn d’una paraula que alguns
anomenarien “grollera”, el text és d’un gran rigor filològic, lingüísticament impecable
i, sobretot d’una gran riquesa semàntica.
La paraula en qüestió és un sinònim
vulgar de testicles.... Exactament, l’heu encertat: la paraula és collons!
Veiem ara la multiplicitat de
significats que li podem donar amb uns senzills afegitons:
Si li afegim un numeral, pot
expressar significats molt diferents:
UN... Expressa que una cosa és
molt cara: L’entrada val un colló!
DOS... Decisió valentia: Així
m’agrada, que t’hi enfrontis amb dos collons!
TRES... Menyspreu total: El
que dius m’importa tres collons...
La paraula en qüestió modifica
semànticament el verb que l’acompanya:
Si complementa el verb Tenir
indica gosadia, atreviment, valentia: Aquell té collons
Ara bé, també amb el verb
Tenir, però en sentit admiratiu, pot
significar sorpresa: Té collons la cosa!
Continuant amb el verb
Tenir... si li donem un sentit d’afirmació, pren un valor admiratiu o fins i
tot d’enveja: Quins collons que té!
Complementant el verb Posar pot indicar un repte, sobretot segons quin sigui el complement circumstancial
de lloc: Va posar els collons damunt de la taula!
Fins i tot, acompanyant un mateix verb, en
funció del temps o la forma verbal pot modificar el sentit de la paraula:
Amb el verb en present
d'indicatiu significa molèstia o fàstic: No em toquis els collons!
Si el verb és reflexiu indica
vagància: S’està tocant els collons!
Si és imperatiu significa
sorpresa: Toca’t els collons!
I no s'acaben aquí les accepcions, matisos i variacions de la paraula.... Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada