L'apassionant món de la frase feta (8)

Posar la mà al foc... Ho diem quan volem manifestar la seguretat que tenim d'alguna cosa. Sembla ser que l'origen té a veure amb l'anomenat "Judici de Déu". En l'època medieval, partint de la premissa que Déu sempre protegia els innocents, s'obligava els acusats d'algun crim a tocar ferros roents o a submergir part del cos en aigua bullent. Si se'n sortien sense cap lesió, volia dir que Déu els protegia i que, per tant, eren innocents. 

Tenir molta corretja... Quan algú sap aguantar amb paciència les bromes o les burles o situacions difícils i incòmodes diem que té corretja o molta corretja. La dita té el seu origen en la corretja de l'hàbit que distingia l'orde dels agustins, ja que les altres ordes religioses usaven un cordó o soga. La frase original fa referència al fundador de l'orde: tenir més corretja que Sant Agustí. 

Menjar-te la llengua el gat... Una persona que no parla gaire o gens. L'origen podria venir de les tècniques de càstig de l'Orient Mitjà quan se'ls arrancava la llengua als mentiders i se'ls donava de menjar als gats del rei. 

Tocar ferro..... Prevenir-se contra la mala sort, contra la desgràcia.... L'origen de la frase podria ser medieval quan, per cometre assassinats, es llogava individus que sovint eren malcarats o tenien defectes físics, com ara geperuts o coixos. Quan es veia que s'acostava algú de mal aspecte, la gent s'avisava tot dient "toca ferro" que volia dir que agafés l'espasa o qualsevol arma similar per tal de defensar-se d'una possible agressió.

En castellà, per a expressar el mateix concepte, utilitzen l'expressió tocar madera. Cal remarcar que aquesta dita ha passat traduïda al català com a tocar fusta. Malgrat que en els diccionaris de l'IEC i el GDLC aquesta expressió figura com alternativa al tocar ferro, cal dir que és un castellanisme flagrant. 

Hi ha una gran quantitat de llengües que per prevenir-se contra la mala sort, la desgràcia o l'infortuni fan servir l'expressió "tocar fusta", tal com fa el castellà. L'expressió de "tocar la fusta" és molt antiga, segurament de quan els arbres eren considerats elements sagrats i s'acostumava a tocar-ne el tronc per demanar-ne la protecció. El cristianisme s'apropia d'aquesta tradició pagana i substitueix l'arbre per la creu de Crist, que era de fusta.