Pàgines

dimecres, 5 d’abril del 2017

Escola i educació a Catalunya (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)


Parlar de l’escola com a institució angular de l'ensenyament i la seva relació amb la societat catalana en èpoques diverses, inclosa l'actual és, un tema de gran abast i de major contingut. Impossible de tractar en l’extensió que requereix en un programa de 25 minuts com és LA CLAU de la nostra història. Ens limitarem doncs, a oferir-vos-en un petit tast que estem segurs us esperonarà a endinsar-vos més i millor en la història de l’educació i l’ensenyament a Catalunya.

Malgrat que patim una certa manca de dades sobre l'escola catalana en molts períodes de la nostra història, coneixement perfectament, per exemple, la tasca exercida pels gremis, fins al final del segle XVII, pel que fa a la formació professional. El mateix podem dir en relació a la formació humanística i científica, aleshores dites les arts i que avui definiríem com a ensenyaments superiors. Un tipus de formació, habitualment  impartit pels ordes religiosos sota control de l'església.

Tenim també poques dades sobre l’escola elemental, bàsicament centrada en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Sabem, però, que el fet incontestable que una part dels estaments de la societat catalana, per estructura econòmica i raó d'ofici, a diferència d’altres, havia de saber llegir i escriure, ens fa evident que existia l'escola com a forma organitzada de transmissió del coneixement.

La història de l’escola catalana és un bon reflex de la història del nostre país. I la llengua amb què es construeix i transmet el coneixement ens permet expressar la nostra particular visió del món.

L’estudi General de Lleida, creat el 1300, va ser el primer centre d’ensenyament superior dels Països Catalans. El seguiren la universitat de Perpinyà, el 1350, l’Estudi General Lul·lià a Mallorca, el 1483 o la Universitat de València el 1499.

Al Renaixement, amb la gran figura de Joan Lluís Vives...Les escoles parroquials de l’època moderna que alfabetitzaven els infants de diferents classes socials.... Francesc Ferrer i Guàrdia, considerat un dels pares de l’Escola Nova.... Alexandre Galí... La Mancomunitat de Catalunya... L’impuls a l’educació en català i l’avanç en coeducació de l’època republicana... I un llarg etcètera....
Avui, però, així ho hem dit al començament, ens limitarem a oferir-vos algunes pinzellades pel que fa a la història de la institució, això sí, acompanyades d'algunes reflexions entorn al present i algunes propostes d'un gran coneixedor d'aquesta realitat, un dels professionals de l'educació que ha reflexionat en com podria ser l'escola en una propera república catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada