Algú, algun dia, d’alguna
manera. els reconeixerà públicament tot el que han fet, fan i faran...
Es lleven ben d’hora. Sempre
són els primers d’arribar al lloc perquè són els que ho han de preparar tot. S’ajunten
en grups i reben les darreres instruccions.
Es col·loquen una armilla de color ben viu i, si és un dia com avui, una
gorra perquè hauran de passar motles hores a ple sol.
Cal preparar-ho tot. Banderes,
pancartes, domassos, tanques, carpes, cadires... el que calgui.
Quan la gent comença a arribar
ells ja són cadascun al seu lloc. Tranquils, amables, gairebé tots amb un somriure
còmplice als llavis, atenen la gent, donen indicacions, situen tothom al seu
lloc. Amatents, vigilen que tot surti bé.
Quan acaba l’acte, la gent
marxa cap a casa... Ells encara tenen feina. Cal recollir tot allò que han
muntat a primera hora. Quan l’espai de l’acte ja s’ha buidat de gent, encara
els podreu veure amunt i avall per deixar-ho tot com ho han trobat. Avui
dinaran o soparan tard.
He tingut l’honor de conèixer-ne
molts. Els he vist de totes maneres i en totes les situacions possibles. En
paradetes, en actes, en sopars... En manifestacions, en concentracions... Repartint fulls, parlant amb la gent... ordenant, coordinant, vigilant, muntant,
desmuntant...Els he vist de bon matí, quan el sol tot just comença a albirar-se
i els he vist a plena nit. Els he vist amb fred i amb calor. Sota la pluja i
sota un sol de justícia.
Fa molts anys que els veig. Són
gent normal, com tu i com jo, però semblen fets d’una altra fusta. Són incansables,
incombustibles, resistents, magnífics, extraordinaris.
Són la meva gent. Son els voluntaris
i voluntàries de l’Assemblea Nacional Catalana.
N'estic segur. Algú, algun dia, d’alguna manera, els reconeixerà públicament tot el que han fet, fan i faran...
No ens cal cap reconeixement Jaume, ja el tenim en el moment de posar-nos l'armilla. És un honor, és un luxe el poder participar activament d'aquest moment apassionant de la nostra història.
ResponEliminaPodria ser una estatua de Plensa (joventut serena) molt gran i il.lumidada col.locada a dalt del Tibidabo. De tal manera que en lloc de que els liders estrangers fesin homenatge al soldat desconegut (defensor i/o creador de la patria) aqui es faria al voluntari desconegut i pacific. Els vaixells la podrien veure tambe en plena nit com un simbol del pais.
ResponEliminaJaume
ResponEliminaEscrit amb sentiment i rebut amb el mateix sentit.
Gràcies per aquestes paraules a aquesta gent (que com jo) hem fet i farem mans i mànigues pel nostre país, pels nostres drets i per la llibertat d'un poble que diu prou.
Quin reconeixement mes gran volem, que el de la gent que ens abraça i ens dona les gràcies amb llàgrimes als ulls com em va passar a mi el 9N. Quan arriba el cansament, em be aquesta imatge i les piles es carreguen soles perqué sé que ella no em fallarà i encara que li costi caminar el 1.O hi serà amb una papereta a la mà i amb la il.lusió d'un pais nou i lliure. Estem reconeguts, ja ho crec. Gràcies Jaume. Tu també ets dels meus.
ResponElimina