La simbologia és l’estudi dels símbols. Un símbol no és res
més que la representació sensorial d’una idea que guarda un vincle convencional
i arbitrari amb l’objecte que el representa. La simbologia d’un país es
refereix a tots els símbols que permeten reflectir la identitat nacional L’himne,
la bandera i l’escut són exemples de símbols que forment part de la simbologia
d’un país.
El segle XXI sembla voler portar-nos a l’arraconament de la simbologia
i de l’ús dels símbols, sobretot pel que
fa a les nacions i a la identitat nacional. Els símbols, però, han marcat tota
la nostra història, han conviscut amb
nosaltres i ens han acompanyat i conduït fins aquí. No lluitem només pels
símbols, només faltaria, però sí lluitem també pel nostre símbols que ens han
definit i marcat com a nació diferenciada.
En el programa Vull una resposta del 8 de juny passat, la Fundació Reeixida ens va presentar el seu projecte vexicol·lògic de la
bandera estelada.
És interessant conèixer algunes particularitats del símbol
de la bandera estelada que, malauradament, alguns desconeixem. Quina és la simbologia que distingeix
la bandera estelada?
Comencem pel triangle. Un triangle que ha de ser equilàter,
és adir, els tres costats iguals. El triangle equilàter està intrínsecament relacionat
amb l’humanisme. Triangle equilàter,
tres punts equidistants, tres costats iguals, tres angles iguals.
Tradicionalment, és el símbol de la divinitat. Tres costats,
la trinitat, sempre present en diverses mitologies religioses. La trinitat
egípcia: Osiris pare, Horus fill, Iris mare. La trinitat cristiana: Pare, Fill
i Esperit Sant. El triangle equilàter
com a símbol del Deu cristià. També hi és present en la iconografia hindú... i
en la simbologia masònica: el triangle equilàter format per quatre triangles idèntics.
Més enllà de la simbologia que acompanya històricament el triangle
equilàter, en la nostra bandera representa l’estabilitat i la simplicitat. L’estel
de cinc puntes.... L’estel solitari simbolitza, per ell mateix, la llibertat i,
en una bandera, la independència del país que representa.
L’estrella de cinc puntes, coneguda també com a pentagrama,
estel pitagòric o pentagle, és un símbol antiquíssim, usat ja en la cultura mesopotàmica.
Tot prové de la matemàtica i de la
proporció àuria o número auri. L’origen de la proporció àuria alguns l’han
situat en l'antiga civilització babilònica, basant-se en la relació entre
aquesta proporció i les estrelles de cinc puntes trobades en tauletes de fang del
3200 aC. Raons molt properes a l'àuria s'han trobat en les posicions
i proporcions de les piràmides de Giza, de manera que sembla que els primers
que usaren la raó àuria foren els antics egipcis.
L’estella pentagonal o pentàgon estrellat era el símbol dels
seguidors de Pitàgores. El motiu? Doncs que el pentàgon regular i les seves
diagonals, que formen una pentalfa (o pentacle), amaguen unes quantes
propietats relacionades amb la raó àuria.
Aquesta relació fa que el pentagrama es vinculi amb la
proporció divina i és símbols de saviesa, harmonia, perfecció i representació
dels éssers vius i del creixement orgànic. Hi és present en l’estructura de
nombroses flors i d’alguns animals com,
per exemple, l’estrella de mar.
També s’associa als cinc sentits i, per tant, a l’ésser
humà. A l’Edat mitjana apareixen nombroses representacions d’una figura humana
inserida dins d’un pentàgon.
I, molt important, vigilem la col·locació de l’estrella de cinc
puntes dins del triangle, sempre equilàter. Observem atentament aquesta imatge:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada