Pedrolo, un autor menor?

El 26 de juny es complien 27 anys de la mort de Manuel de Pedrolo.

El passat 29 de juny, el diari el País publicava un article titulat “Un pla de lectura insuficient” en què reflexionava sobre el gust i l’afició per la lectura, sobre les biblioteques i es futures inversions de la Conselleria de Cultura. Al bell mig de l’article, apareix aquesta frase:

“També hi haurà l’any 2018 commemoracions dedicades a Maria Aurèlia Capmany i Manuel de Pedrolo (autors menors), i els anys següents ja es trobarà un o altre escriptor de primera, de segona o de tercera, per celebrar-lo. Coses del patriotisme”

Manuel de Pedrolo un autor menor... L’afirmació és de Jordi Llovet,  professor universitari, traductor i crític literari català.

No dubto gens ni mica de la gran capacitat intel·lectual de Jordi Llobet i el seu extraordinari coneixement literari, demostrat abastament en les seves obres i, sobretot, en les seves traduccions de l’alemanya, del francès i de l’anglès.

La seva ideologia, però, el traeix. Només llegint dos dels seus articles sobre Catalunya i el procés d’independència, t’adones que la intel·lectualitat, el coneixement i la cultura no sempre són sinònimes d’un pensament reflexiu i objectiu.

Llegiu “Apàtrides” del 2014 o “Independentisme i tirania” de fa molt poc, del 8 de juny d’enguany. Són articles que traspuen ressentiment, animadversió i malvolença, ignoro el perquè, però sí que es dirigeixen contra tot allò que emana del catalanisme, dels intel·lectuals catalanistes i, sobretot, del procés d’independència.  

Segurament, per a Jordi Llovet, un autor “menor” com Pedrolo no seria mereixedor de la categoria d’intel·lectual.  Perquè, evidentment i per raons del temps que li va tocar viure, Pedrolo no va estar mai al servei “d’una nòmina o d’una subvenció pública”, com, en paraules de Llovet, es troben ara els intel·lectuals catalans i catalanistes.

D’intel·lectuals n’hi ha hagut ( i n'hi ha) de tota mena i amb humanes, encara que terribles, contradiccions. Sastre, el marxista, que va ignorar els Gulags soviètics. Neruda que elogiava Stalin. Intel·lectuals catalans i espanyols que van donar suport i van col·laborar en el manteniment del franquisme: José M. Pemán, Gonzalo Torrente Ballester, Pedro Laín, Ignasi Agustí, Josep R. Masoliver, Pere Pruna, Eugeni d’Ors...

Potser Jordi Llovet correspon a aquells intel·lectuals que cita Antoni Janer en un article:

"Ara molts d’ells se senten destronats de l’àgora mediàtica i s’apunten als discursos apocalíptics, criticant la “banalització de la cultura” i l’actual “civilització de l’espectacle”, on les imatges ensordeixen les idees. També lamenten haver deixat d’influir sobre els polítics, que els acusen de ser poc pragmàtics. Deslegitimats, es limiten a observar des de les seves torres d’ivori”. 

Des de la seva torre d’Ivori, Jordi Llovet, pontifica i desqualifica persones, organitzacions i entitats. Manipula i tergiversa emmascarant-ho tot en una boira formada, segons ell, per una baixa qualitat intel·lectual, per estar venuts al poder polític i “subvencionador” català. Quan, en realitat i quan la boira s’aclareix, veiem que, darrere de les seves opinions estructurades amb mitges mentides i mentides completes, només hi ha una ideologia contrària al catalanisme i al sobiranisme.