Una visió humana de l'economia (Arcadi Oliveres. Congrés Catalunya i Futur)

Iniciem la crònica del debat de la segona taula rodona: La construcció d'un nou paradigma. Hi van participar Arcadi Oliveeres, Miquel Puig, Josep Pinyol i Imma Tubella

Una visió humana de l’economia

(Arcadi Oliveres)

Arcadi Oliveras trencà el gel de la segona taula rodona amb una sentència tràgica: “mai com fins ara la Humanitat ha tingut tants recursos a la seva mà, i mai ha fet patir tant als seus pobladors. Tenim de tot, i la gent pateix”. Capgirar aquest sistema “francament desastrós” serà molt complicat mentre les noves generacions no concebin l’economia com aquella disciplina que administra els recursos escassos de la naturalesa per a cobrir les necessitats humanes. Lamentablement, els estudis econòmics impartits en els centres de batxillerat i les universitats prescindeixen de l’esfera moral.

Aconseguir incorporar la dimensió humana en l’estudi econòmic és un pas previ imprescindible per crear un nou model econòmic basat en l’economia solidària, el decreixement i la lluita contra l’especulació. En el trànsit cap aquest nou paradigma, Oliveras proposà quatre mesures cabdals: abandonar l’euro, que promou les devaluacions de l’economia mitjançant la lluita salarial; fomentar la creació d’una banca ètica, que sigui responsable socialment; aplicar la Taxa Tobin sobre les transaccions financeres; i finalment, reduir la jornada laboral de la classe treballadora per aconseguir un repartiment més extensiu del treball. Unes accions que, malgrat la seva ambició, difícilment seran aplicables sense la creació d’un sindicat internacional: “si les transnacionals poden operar a nivell mundial, els sindicats no han de limitar-se a l’àmbit estatal”, subratllà.

Els reptes que Catalunya ha d’afrontar en un futur immediat, tanmateix, han de superar l’estricte àmbit econòmic. Expresident de l’Associació Justícia i Pau, Oliveras recordà que Catalunya va votar l’any 1986 contra l’OTAN. Si Catalunya vol esdevenir un país socialment avançat, necessita erradicar tot de control social i militarització, aprofundint en aquells aspectes de la seguretat humana que sí tenen una incidència real en el benestar de les persones: majors controls ambientals, en el transport, en els productes alimentaris, etcètera.

Evitar la temptació d’identificar enemics externs serà la millor manera de protegir els drets polítics que tots els ciutadans han de tenir garantits.  Catalunya ha d’obrir-se sense por al món, permetent la lliure circulació de persones en les seves fronteres i obrint els seus braços especialment a les persones més desafavorides, com són els refugiats. En aquesta línia, ha de tenir un paper actiu en la comunitat internacional, esdevenint un catalitzador de les iniciatives més progressistes que es desenvolupen en el Consell Europeu.