Il·lusió i somriures enfront de crispació i insults (Un dia amb el Bus del SÍ pel Baix Llobregat)

El 8, 9 i 10 de setembre, el bus de la independència, el bus del SÍ, ha recorregut la comarca del Baix Llobregat, a la nostra manera habitual, com sempre, de manera cívica, pacífica, alegre i festiva.

Ahir, 9 de setembre, vaig tenir el plaer de poder coordinar el recorregut dels del propi bus i us voldria fer arribar les meves impressions de més de 12 hores de viatge.

Puc dir que ahir vaig assistir en primera línia a la confrontació de dues maneres ben diferents d’enfocar el procés revolucionari que viu el nostre país. D’una banda, hi havia cares que expressaven emoció, alegria i, sobretot, IL·LUSIÓ, així, en majúscules. De l’altra banda, hi havia altres cares, aquelles que denotaven irritació, menyspreu i, en alguns casos, crispació, còlera i ràbia.  Entre mig, cares sorpreses, una mica estupefactes, algunes confoses, altres sorpreses.

Les cares emocionades i il·lusionades ens saludaven efusivament, aplaudien, feien el senyal de la victòria.... Les altres insultaven, ofenien de paraula i amb gestos, menyspreaven i amenaçaven.

A les 15h vam arribar a Martorell per dinar. Allà vam poder veure el rostre del feixisme i de la violència. Dues persones, una equipada amb un casc de motorista que no es va treure en cap moment, ens van agredir amb tots els insults que us podeu arribar a imaginar. Entre molts altres, per primera vegada des de feia moltes dècades, vaig tornar a sentir aquell insult feixista i franquista de “perros catalanes”. L’agressió va estar a punt de ser física quan vam haver de subjectar l’energumen que ens atacava amb una barra de ferro d’aquelles que es fan servir per blocar les motos. La ràpida intervenció de la policia municipal i dels mossos va fer que allò no anés a més. El bus va quedar custodiat per la municipal durant el temps que vam estar dinant.

Ahir vam viure un gran dia. Vam copsar la il·lusió i la determinació de la nostra gent i la crispació d’altres. El somriure i l'alegria enfront de les males cares i els insults. Vam poder comprovar la raó de la coneguda frase de Leonard Cohen: 

“De vegades un sap a quin costat ha d’estar, només observant qui són els que estan a l’altra costat”

Estic convençut que amb gent com la nostra mai no podem perdre. Tenim la il·lusió i tenim la determinació. El Dalai Lama deia: 

“Crec en la determinació humana-. Al llarg de la història s’ha comprovat que la voluntat humana és més poderosa que les armes”

Confiança, determinació i coratge! I una bona dosi de serenitat per a les properes tres setmanes.