Primer van ser les estelades, ara... no fem Marxes de Torxes?

Haig de dir que he dubtat una mica a l’hora d’escriure aquest article. No voldria posar més llenya al foc en un tema i en un debat que considero estèril i, amb tots els respectes, estúpid, però com un dels motius pels quals escric en aquest bloc és el de posar una mica en ordre les meves idees, aquí us el deixo.

Una vegada més, ha tornat el català del lliri a la mà. El català que ha de ser el més honrat, el més noble, el més pur de tots els ciutadans del món. Volem moltes coses. Volem la independència, però –ai las!- ha de ser un camí de puresa total. Hem de meravellar al món, si no, el món no ens reconeixerà.

Primer va ser l’intent, no reeixit, de guardar les estelades a casa en la manifestació per la pau i la llibertat i contra el terrorisme. Ara, no podem fer marxes de torxes perquè el món ens dirà feixistes.  Gent de bona fe -i altres de no tanta- s’acostumen a apuntar a aquestes iniciatives perquè els catalans hem de demostrar que som més “bons i purs” que ningú.

És indubtable que les marxes de torxes utilitzades com a eina política són d’origen feixista. Primer els “camises negres” de Mussolini i més tard els nazis van ser dels primers a fer-les servir. Com també són clàssiques d’organitzacions racistes com el Ku Kux Klan. Res a dir en aquest sentit.

Les torxes també les han fet servir multitud de cultes religiosos en les seves celebracions litúrgiques, encara que majoritàriament les torxes han estat substituïdes per espelmes.

Berlín, 1936. Per als contraris a les Marxes de Torxes, potser deu ser curiós, si més no, que es continuï usant aquest símbol en els Jocs Olímpics, ja que el sue creador va ser l’alemany Carl Diem i els primers Jocs on es va començar afer servir aquest símbol va ser en els celebrats a Berlín el 1936, les anomenades “olimpíades nazis”

Ara bé... diu la dita: “El món és del color del cristall amb què es mira”. Veiem el perquè.

Quin és el símbol d’una torxa?

El foc, com molt bé sabem els catalans, és un element renovador que destrueix els elements negatius (recordeu les fogueres de Sant Joan). La torxa simbolitza il·luminació espiritual i coneixement.  El místic foc interior present en totes les civilitzacions i en les més antigues tradicions, des dels maies fins a Grècia i  Roma.

Una torxa apuntant cap avall representa el concepte de la mort. En canvi, les torces flamejants cap amunt simbolitzen la vida i el poder regenerador del foc. Trobem aquesta simbologia en la mateixa Estàtua de la Llibertat, anomenada “La llibertat il·luminant al món”, que eleva la seva torxa.

Costa Rica, 14 de setembre de 2005. El govern declara “l’Antorcha de la Independencia” símbol de la llibertat i la pau de Costa Rica i la representació de l’ideal de llibertat i d’independència que els uneix als seus països germans de Centreamèrica.

Cuba, mitjanit del 27 de gener de 1953. Se celebra la primera marxa de torxes en memòria de l’heroi de les guerres de la independència de Cuba, José Martí.  Davant les injustícies de la tirania, (Estudiantil Universitària (FEU) van començar a crear les condicions per rendir homenatge a l’heroi nacional del país.

Hondures, 2015. Es destapa un enorme escàndol de corrupció a l’Institut Hondureny de la Seguretat Social. Una xarxa d’empreses fantasmes en les quals estan implicats membres de la cúpula del partit de govern, el parlament i poderosos empresaris del país.

Mitjançant les xarxes socials, un grup de joves que s’anomenen “Oposición indignada” convoquen un moviment de protesta: “Marchas de las Antorchas”. Durant més de 3 mesos els carrers de ciutats com Tegucigalpa s’omplen de persones de totes les edats i ideologies amb un objectiu comú: exigir justícia davant la corrupció i la impunitat dels corruptes.

Per què a Catalunya?

Vic, 2001. Se celebra per primera vegada “la Marxa dels Vigatans”  (els Vigatans van ser els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria durant la Guerra de Successió) amb la voluntat d’impulsar l’11 de Setembre, tot recordant els fets de 1714i reivindicar els drets nacionals de Catalunya. Amb el transcurs dels anys s’hi ha afegit la simbologia de les torxes.

Vilafranca, 2003. És la població que inicia les marxes tal com les coneixem actualment. A partir, sobretot, del 2009, s’hi comencen a afegir moltes altres poblacions. L’any 2016 es van celebrar més de 200 marxes de torxes al país.

Quina és la nostra simbologia? (www.marxadetorxes.cat)

La Marxa de Torxes vol serol ser l’expressió popular i col·lectiva de reivindicació nacional del poble català. Un acte que estimuli el nostre caràcter col·lectiu, que ens mostri com el poble que volem seguir essent i que mostrem amb orgull.

Des del primer moment ha estat un acte unitari i transversal, sense cap tipus de manipulació ni tampoc d’utilització partidista. Des del primer moment, hem denunciat de tot allò que atempta contra les nostres llibertats nacionals, contra els nostres drets socials i contra l’exercici de la democràcia.

Acabo ja... Que cadascú miri el món amb el cristall que més li agradi. Si no voleu participar en una marxa de torxes, no ho feu. Si voleu organitzar alguna convocatòria amb espelmes, feu-ho. Ara bé, no intenteu desvirtuar amb la visió del vostre propi cristall un moviment per la llibertar amb més de 14 anys d’arrelament al país.

Només com a mostra, el fragment final del manifest de la Marxa de Torxes del meu poble, Esplugues de Llobregat:

Reivindiquem que la República Catalana que volem és també una exigència social i una garantia de progrés per a tothom. Els catalans i catalanes necessitem un Estat que gestioni els nostres recursos, que creï les infraestructures necessàries per al desenvolupament econòmic i per al benestar de les persones. En definitiva, un estat al servei del país i de la seva gent.

Aquesta nit també som aquí per recordar a tots aquells que durant més de 300 anys, en situacions molt més difícils i complicades, es van jugar la llibertat i la vida per les nostres llibertats. La República Catalana serà el nostre tribut a totes aquestes persones i generacions que ens han precedit i serà també l’herència que hem de deixar als nostres fills i als nostre néts.