Una prèvia abans de començar:
Des de fa mesos insisteixo que és el moment de la confiança. Fins ara, aquesta
confiança no ha estat decebuda per ningú. Després de l’1 d’octubre cal
continuar mantenint al màxim aquesta confiança.
Dit això...
En els darrers dies s’estan
veient determinades posicions que, si més no , resulten incomprensibles. Es
parla molt de diàleg i de mediació en un sentit que a molts ens costa d’entendre.
Per a alguns sembla que l’1 d’octubre no hagi existit i que el que toca ara és
tronar a situacions ja superades, fer marxa enrere un parell de pantalles.
Santi Vila manifesta obertament
que seria un error declarar la independència. Ens diu que la “declaració
suposaria la suspensió immediata de l’autogovern i de les competències en
matèria d’ensenyament, seguretat, llengua i cultura” Afegeix que “representaria
la possible detenció dels impulsors de la declaració i l’inici d’una espiral de
mobilitzacions i conflictes al carrer.”
Sr. Vila, si es declara la
independència, qui ens pot suprimir un autogovern que acabarem d’abandonar amb
la pròpia declaració? Evidentment que hi haurà mobilitzacions per defensar la
independència, fins ara no se n’ha adonat?
Escolto astorat Marta Pascal.
NO em parla de declaració d’ndependència, sinó de “declaració política” que no
seria incompatible, diu, amb negociar. Cal que les coses es facin bé, afirma, i
acaba dient que “la gent que diumenge va votar SÍ no va votar cap declaració d’independència.
Sóc simplement un activista
cultural i polític. Segurament no hi entenc gaire en estratègies polítiques i,
per aquest motiu, la meva prèvia sobre la confiança en els que en aquest moment
tenen la pilota sobre la seva teulada. Nosaltres, la gent del carrer, hem fet
tot el que havíem de fer. Per poder continuar, necessitem primer que els
nostres representants facin el pas definitiu. En aquest sentit, m’agradaria
recordar:
En primer lloc, i una vegada
més, els punts 3 i 4 de l’article 4 de la Llei de referèndum:
3.
El resultat del referèndum tindrà caràcter vinculant.
4.
Si en el recompte dels vots vàlidament emesos n’hi ha més d’afirmatius que de
negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. A aquest efecte el
Parlament de Catalunya dins els dos dies següents a la proclamació dels
resultats per part de la Sindicatura electoral celebrarà una sessió ordinària
per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus
efectes i acordar l’inici del procés constituent.
En segon lloc les declaracions
del president Puigdemont a diversos mitjans, com per exemple, i darrerament, a
la televisió anglesa BBC:
Declararem
la independència 48 hores després que s’hagin fet oficials els resultats del
referèndum.
Crec que tot està més que
clar. Evidentment que caldrà negociar. Evidentment que és molt possible que necessitem
algun tipus de mediació, tenint en compte que el nostre interlocutor no vol
negociar res perquè, repasseu la història, Espanya no negocia. Espanya guanya o
perd. Aquesta mediació, aquesta negociació només pot basar.se en els resultats
vinculants de diumenge i, per tant, en la declaració d’independència i en com afrontar
la transició fins a la República catalana de la millor manera possible per
ambdues parts.
Estic disposat, crec que estem
disposats a mantenir tota la confiança en el President, en el Govern i en els
nostres representants.
No ens decebeu!
Hi ha dos grans misteris: el de la Santíssima Trinitat i el de la confiança de Mas i Puigdemont al Santi Vila.
ResponEliminaMai ha demostrat tarannà i dependentista i sempre surt amb un gerro d'aigua freda quan estem més calents.
A veure su haurem de fer un Verkami per fotre'l fora.
I la Marta Pascal només transmet, SEMPRE, passivitat des de la distància. Parla com espectadora i no pas com a part activa.
Cap d'aquests dos personatges tenen cabuda en aquest procés. Et donen la sensació d'estar circulant amb el fre de mà posat.
És una incògnita a quines dificultats ens enfrontem si el Govern declara la DUI, no serà fàcil, haurem de seguir lluitant; però lluitarem tots plegats com fins ara; però el que si que sabem és que passarà si no ho fa. Tota la lluita que ha fet el poble català se’n anirà en orris, les manifestacions de les últimes Diades, la lluita d’aquells que van estar colpejats i ferits l’1-O no servirà de re. No crec que la gent continuï estant disposada a rebre garrotades si els polítics es rendeixen.
ResponEliminaLa rendició del Govern català seria la victòria de la política immobilista del Rajoy, i això significa prestigi com a salva pàtries i que guanyi les pròximes eleccions a Espanya, és a dir la continuació del franquisme (Que ho tinguin en compte CSQEP, Podemos i altres). Pobre Espanya, i, pobre Catalunya, si s’instaura un “a por ellos” permanent.
Per tan, la declaració d’independència de Catalunya significa que finalment es pugui aconseguir la democràcia a Espanya, la qual cosa facilitaria molt llur relació amb el nou Estat català.