Pàgines

divendres, 6 d’octubre del 2017

Puigdemont: "Declararem la independència 48h després dels resultats oficials"


Una prèvia abans de començar: Des de fa mesos insisteixo que és el moment de la confiança. Fins ara, aquesta confiança no ha estat decebuda per ningú. Després de l’1 d’octubre cal continuar mantenint al màxim aquesta confiança.

Dit això...

En els darrers dies s’estan veient determinades posicions que, si més no , resulten incomprensibles. Es parla molt de diàleg i de mediació en un sentit que a molts ens costa d’entendre. Per a alguns sembla que l’1 d’octubre no hagi existit i que el que toca ara és tronar a situacions ja superades, fer marxa enrere un parell de pantalles.

Santi Vila manifesta obertament que seria un error declarar la independència. Ens diu que la “declaració suposaria la suspensió immediata de l’autogovern i de les competències en matèria d’ensenyament, seguretat, llengua i cultura” Afegeix que “representaria la possible detenció dels impulsors de la declaració i l’inici d’una espiral de mobilitzacions i conflictes al carrer.”

Sr. Vila, si es declara la independència, qui ens pot suprimir un autogovern que acabarem d’abandonar amb la pròpia declaració? Evidentment que hi haurà mobilitzacions per defensar la independència, fins ara no se n’ha adonat?

Escolto astorat Marta Pascal. NO em parla de declaració d’ndependència, sinó de “declaració política” que no seria incompatible, diu, amb negociar. Cal que les coses es facin bé, afirma, i acaba dient que “la gent que diumenge va votar SÍ no va votar cap declaració d’independència.

Sóc simplement un activista cultural i polític. Segurament no hi entenc gaire en estratègies polítiques i, per aquest motiu, la meva prèvia sobre la confiança en els que en aquest moment tenen la pilota sobre la seva teulada. Nosaltres, la gent del carrer, hem fet tot el que havíem de fer. Per poder continuar, necessitem primer que els nostres representants facin el pas definitiu. En aquest sentit, m’agradaria recordar:

En primer lloc, i una vegada més, els punts 3 i 4 de l’article 4 de la Llei de referèndum:

3. El resultat del referèndum tindrà caràcter vinculant.

4. Si en el recompte dels vots vàlidament emesos n’hi ha més d’afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. A aquest efecte el Parlament de Catalunya dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats per part de la Sindicatura electoral celebrarà una sessió ordinària per a efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent.

En segon lloc les declaracions del president Puigdemont a diversos mitjans, com per exemple, i darrerament, a la televisió anglesa BBC:

Declararem la independència 48 hores després que s’hagin fet oficials els resultats del referèndum.

Crec que tot està més que clar. Evidentment que caldrà negociar. Evidentment que és molt possible que necessitem algun tipus de mediació, tenint en compte que el nostre interlocutor no vol negociar res perquè, repasseu la història, Espanya no negocia. Espanya guanya o perd. Aquesta mediació, aquesta negociació només pot basar.se en els resultats vinculants de diumenge i, per tant, en la declaració d’independència i en com afrontar la transició fins a la República catalana de la millor manera possible per ambdues parts.

Estic disposat, crec que estem disposats a mantenir tota la confiança en el President, en el Govern i en els nostres representants.


No ens decebeu!

2 comentaris:

  1. Hi ha dos grans misteris: el de la Santíssima Trinitat i el de la confiança de Mas i Puigdemont al Santi Vila.
    Mai ha demostrat tarannà i dependentista i sempre surt amb un gerro d'aigua freda quan estem més calents.
    A veure su haurem de fer un Verkami per fotre'l fora.
    I la Marta Pascal només transmet, SEMPRE, passivitat des de la distància. Parla com espectadora i no pas com a part activa.
    Cap d'aquests dos personatges tenen cabuda en aquest procés. Et donen la sensació d'estar circulant amb el fre de mà posat.

    ResponElimina
  2. És una incògnita a quines dificultats ens enfrontem si el Govern declara la DUI, no serà fàcil, haurem de seguir lluitant; però lluitarem tots plegats com fins ara; però el que si que sabem és que passarà si no ho fa. Tota la lluita que ha fet el poble català se’n anirà en orris, les manifestacions de les últimes Diades, la lluita d’aquells que van estar colpejats i ferits l’1-O no servirà de re. No crec que la gent continuï estant disposada a rebre garrotades si els polítics es rendeixen.
    La rendició del Govern català seria la victòria de la política immobilista del Rajoy, i això significa prestigi com a salva pàtries i que guanyi les pròximes eleccions a Espanya, és a dir la continuació del franquisme (Que ho tinguin en compte CSQEP, Podemos i altres). Pobre Espanya, i, pobre Catalunya, si s’instaura un “a por ellos” permanent.
    Per tan, la declaració d’independència de Catalunya significa que finalment es pugui aconseguir la democràcia a Espanya, la qual cosa facilitaria molt llur relació amb el nou Estat català.

    ResponElimina