I si la llista unitària de la societat civil guanyés les eleccions?l

El títol d'aquest article respon a un intent de provocació i no és res més que una de les preguntes que em faig jo mateix per reflexionar sobre la nosa que a molts els fa una llista unitària, sobretot si la idea prové de la societat civil.

La decisió de l’assemblea de la CUP de participar a les eleccions del 21-D “liderant, en solitari, una candidatura tan àmplia com sigui possible, clarament rupturista, independentista i d’esquerres”,  crec que deixa ben clar que els partits estan disposats a presentar-se per separat, fent oïdes sordes al que sembla un clam majoritari d’unitat.

Immediatament, ja se’ns demana als impulsors de la Candidatura unitària 1 d’octubre que ens retirem. Això abans fins i tot que la candidatura sigui una realitat, és a dir, que s’hagin aconseguit les signatures necessàries per formar una agrupació d’electors.

Ja fa temps que no em sorprèn res, menys encara allò que prové del món de la política partidista, totalment legítima, però partidista al cap i a la fi. Tot i així vull expressar alguns dubtes i reflexions per compartir-los, com sempre, amb qui vulgui llegir-me. Sóc conscient que a molts no els agradarà, però ja us vaig dir que fa molt de temps que penso que, si m'agrado a mi mateix, ja em sento satisfet. Som-hi, doncs!

¿Per què una sola llista es considera una proposta negativa, en canvi tres llistes és molt millor, perquè –diuen- apleguen totes les sensibilitats i, en canvi, una quarta llista sorgida de la societat civil és totalment negativa i el més dolent que ens podria passar?

Per què tres llistes són la millor solució i quatre llistes divideixen l’independentisme?

Per què tres llistes obtindrien més vots que no pas quatre?

Per què estem pendents de guanyar per escons? ¿Que potser anem a formar un nou Parlament autonòmic? ¿Que potser algú creu que la solució passa per repetir resultats com el del 27-S i entrar en un bucle sense sortida?

A les eleccions del 21-D només ens val la victòria de l’independentisme per més del 50% dels vots. Si no s’aconsegueix, tindrem règim autonòmic controlat per anys.

¿Per què els partits ignoraran, si s’acaba aconseguint, l’agrupació d’electors? ¿Potser té alguna cosa a veure el propi finançament dels partits pendents dels ingressos que poden rebre pels escons i els vots aconseguits per cada formació?

¿De veritat creieu que és un problema el fet que una agrupació d’electors no disposi de tants espais publicitaris i de participació en debats als mitjans públics? ¿No som capaços de trobar solucions imaginatives que puguin superar esculls d’aquests tipus?

¿Digueu-me utòpic o somiatruites... i si una llista com Candidatura unitària 1 d’octubre fos capaç de guanyar les eleccions? ¿Realment ho veieu impossible?

¿I si tot radica en el fet que cal controlar el denominat “procés” i conduir-lo per allà on vulguin els partits?

¿Per que l’ANC emet un comunicat divendres al matí, abans de la presentació de llistaunitaria.cat, tot dient que se’n desmarca? Un comunicat totalment fals que no representava la decisió del Secretariat Nacional de consultar als associats.

¿Per què l’ANC remarca el mateix dissabte que com a organització no recull signatures per a l’agrupació d’electors? És cert que els associats encara estaven votant, però calia fer aquest comunicat?

¿Per què tant ANC com Òmnium provoquen que es desaprofiti el millor espai possible per recollir signatures com era la manifestació d'ahir dissabte? Un espai on, més que probablement, amb la col·laboració d'ambdues entitats ja tindríem més de 55.000 signatures?

Si els resultats de la consulta als associats es va mostrar clarament favorable a constituir una llista unitària, ¿per què, a hores d’ara (diumenge al vespre) encara no hi ha hagut cap comunicat oficial a les AT perquè s’organitzin i col·laborin amb llistaunitaria.cat ?

No tinc ni idea de com acabarà tot plegat. Per part meva continuaré contribuint tot el que pugui perquè la Candidatura unitària 1 d’octubre obtingui les firmes necessàries per constituir-se com a agrupació d’electors. A partir d’aquí ja veurem quina pot ser la millor sortida perquè el 22 de desembre no caiguem en un bucle sense sortida o, el que seria pitjor, en unes fosques dècades més d’autonomia controlada. 

Per cert, ja hi ha espais físics on podeu signar i on podeu lliurar els fulls de signatures degudament emplenats. Trobareu la informació clicant aquí.