Sobirania política. Procés Constituent. Quin estat volem construir.-1. (Joan Guarch)

Com que aquestes, al meu parer, també son eleccions constituents i els partits si han presentat sols, sense formar cap coalició, és clar que en els seus programes expliquin quines son les seves propostes respecte a la construcció del país, però és evident que, en aquestes eleccions, cap partit ha de pretendre aplicar les seves propostes en cas de victòria o de possibilitat de governar, sinó que tots ells s’han de comprometre a iniciar els debats ciutadans en l’anomenat Procés Constituent i és en aquest debat a on cadascun dels partits hi abocaran les propostes amb les que s’han presentat i finalment serà el conjunt de la ciutadania qui donarà major suport a una o altre de cadascuna de les propostes, independentment de qui les hagi proposat, perquè aquestes es transformin en lleis un cop debatudes en el Parlament.

Un cop aclarit que la sobirania, en la definició del nou país, la té la ciutadania, plantejo una sèrie de temes, entre molts més, que s’hauran de debatre en el Procés Constituent:

·     En un país de més de set milions i mig de ciutadans, amb dos centenars de llengües presents, és evident la necessitat d’establir una llengua comuna de comunicació en tots els àmbits de la vida pública. Si, a més, el país té una llengua pròpia compartida amb alguns dels països veïns i que, junts, superen els deu milions de parlants i, alhora, aquesta llengua corre el risc de quedar minoritzada en el seu propi espai lingüístic, també sembla evident que la millor manera de preservar-la és mantenir-la viva en el seu territori, promovent-ne el coneixement i ús en tots els àmbits de la vida pública.

·      Tots els ciutadans de Catalunya tenen dret a un treball digne, remunerat i adequat a les seves possibilitats i coneixements i el deure de formar-se adequadament per cobrir el lloc de treball al qual aspiren. L’Estat regularà, en cada moment, les mesures necessàries per garantir la plena ocupació i l’equitat de gènere, ja sigui reduint i redistribuint la jornada laboral o oferint directament llocs de treball temporals adequats als coneixements i possibilitats de cada persona.

·     A hores d’ara, en el nostre país hi ha un consens molt ampli sobre la necessitat d’assegurar el sistema de pensions i la cobertura de l’atur i de fer unes primeres passes significatives en la recuperació dels pressupostos d’educació i sanitat públiques, tot i que encara som lluny d’una situació satisfactòria.

·    La crisi també ha comportat la necessitat d’incorporar al debat sobre l’abast de l’estat del benestar temes fins ara aliens com evitar desnonaments o talls de subministraments de serveis públics bàsics―aigua, gas i electricitat― en circumstàncies de fragilitat, sobre els quals hi ha resolucions fermes de les institucions catalanes, així com entrebancs per part de les estatals.

·     Tots aquests temes i, en general, tots els que tenen una clara repercussió econòmica, podrien tenir una resposta satisfactòria si s’implanta la renda bàsica (universal, garantida, condicionada...), que serà fixada en cada moment en funció de diversos paràmetres (edat, salut, disponibilitat laboral,...) i de les possibilitats de l’Estat. Aquest debat ja figura a l’agenda del Parlament català, però encara no en la majoria dels països avançats. En tot cas, aquest debat s’ha de plantejar en el marc d’un nou model econòmic que asseguri una distribució equitativa de la riquesa i de la feina entre tothom i una responsabilització de tots els ciutadans en el finançament i la gestió de la cosa pública.

·   S’ha de fomentar la corresponsabilitat social catalana en la conservació de la natura. Potenciant la participació del Tercer sector ambiental com a mecanisme per aconseguir la implicació ciutadana col·lectiva en la conservació del patrimoni natural, fomentant especialment les diverses formes de voluntariat.

·      Cal prevenir la sobreocupació del litoral. S’han de regular les edificacions, serveis turístics o infraestructures sobre la línia costanera i elaborar un pla progressiu de substitució de les edificacions existent en la mesura que esdevinguin obsoletes i estigui amortitzat el seu cost, per recuperar litoral sensible.

·     El dret per l´accés a l´aigua, com a dret constitucional i de ciutadania. Les NNUU ja el consideren un dret humà bàsic (2010), també és un dret medi ambiental en el sentit de la sostenibilitat, un dret de ciutadania en sentit d´accés, que no vol dir, per tant, que es pugui fer una sobreexplotació dels recursos. L’aigua ha de ser considerada un bé comú i un recurs limitat i, per tant, sotmès a la regulació de l’ús.

·        S’ha de combatre l’especulació en els preus del sòl i l’habitatge. Tant pels terrenys com pels edificis s’hauria de gravar la taxa de Plusvàlua del valor afegit en qualsevol venda, uns percentatges elevadíssims en els primers anys després de la compra, per exemple un 99% el primer any i anar-lo suavitzant en els anys posteriors fins a deixar-ho en preus molt més moderats, de manera que no signifiqui cap interès per a inversors que només volen especular en la compra venda.

·       Cal potenciar la producció agrària de proximitat, les polítiques de Km 0 i la venda directe, potenciant la coordinació entre cooperatives de pagesos i cooperatives de consumidors.

·       Una política de prevenció dels residus i de la contaminació ha de fer una revisió de tot el procés tecnològic complert. Cal plantejar-se de fer una reconversió de les tecnologies a l’ús. El millor residu és el que no es genera. La política de residus passa a ser així una part d’un conjunt de polítiques que ens han de portar cap a una “economia circular” i que ens permetrà assolir objectius de “residu zero”.

S’han de promoure hàbits, coneixements i actituds respecte a l’ús i utilització recursos i la producció de residus.

·   Cal Incrementar i millorar els intercanvis modals, especialment de transport de viatgers. Catalunya en xarxa. El país ha d’estructurar millor una xarxa urbana de ciutats i viles, relligats per transport públic, situant el ferroviari a la jerarquia més gran i el Bus com a complement, augmentant la transversalitat.

·    Contaminació Electromagnètica. Les línies d´alta tensió s´han d´allunyar de les zones habitades, per els seus efectes nocius sobre la salut humana.  En els àmbits urbans s´ha de mesurar i fer bioestadística per garantir que, les radiacions produïdes per les emissions emeses per la telefonia mòbil, no afectin a la salut humana.

·  Dret i deures individuals  i col·lectius per la producció i ús de les energies renovables. Cal introduir en  les disposicions constitucionals el dret individual i col·lectiu, de les persones físiques i jurídiques, de produir, emmagatzemar  i vendre la seva energia produïda i com introduir-la a les xarxes energètiques del País.