La cultura catalana al segle XXI (DAVANTAL del programa Catalunya segle XXI)

Cada ésser humà és diferent i ho és per múltiples raons, des de les genètiques fins a les ambientals, però la influència de l’entorn més immediat ―família, sistema educatiu, cultura, informació…― acaba conformant el que som i el tipus de relacions que establim amb la resta de la humanitat. 

El fenomen de la globalització, aparegut a finals del segle passat i amb efectes futurs que només podem començar a intuir, podria acabar representant la imposició definitiva d’una cultura i d’una llengua dominants. Caldrà, doncs, la protecció de la diversitat cultural i lingüística i la cooperació entre totes elles i, alhora, crear un sistema de comunicació acceptat universalment, per aprofitar la gran riquesa i la visió polièdrica del conjunt.

Sense els instruments d’un Estat propi i, sovint, amb els aparells de l’Estat clarament en contra, la societat catalana ha sabut fer front als reptes culturals i lingüístics que han representat les tres grans onades immigratòries del darrer segle. Ho ha fet a base de fomentar totes les expressions culturals de Catalunya, tant en els àmbits de la cultura popular com en el més acadèmic ―història, antropologia, memòria històrica, documentació…―, mantenint vives les expressions culturals tradicionals ―literatura, teatre, cinema, arts plàstiques, arquitectura, museus, exposicions…―. Alhora, ha generat noves aportacions de cultura contemporània a partir de la creativitat artística i intel·lectual, mentre ressorgien expressions de caràcter molt local que sovint s’expandien arreu del país o incorporant expressions culturals cosmopolites.

La capacitat d’atracció d’un mostrari tant ampli i viu de formes i d’expressions culturals ha resultat fonamental per incorporar els nous ciutadans a la cultura catalana. Però queda molta feina a fer i l’experiència d’aquests darrers anys ha demostrat que el paper de motor i el dinamisme de la mateixa societat civil són la clau per al futur, tot i que serà imprescindible un suport institucional estable i sense voluntat substitutòria. 

Avui en parlem a Catalunya segle XXI. Comencem!