Tots els
ciutadans de Catalunya tenen dret a una salut física, emocional i mental plena.
L’Estat ha de posar tots els mitjans necessaris per assegurar la salut integral
dels seus ciutadans, des de la formació preventiva basada en l’alimentació i en
l’activitat física fins a l’accés als serveis de sanitat per curar les
malalties i accidents. L’Estat ha de garantir que, en cap cas, el cost de la sanitat sigui un element discriminatori i, per tant, que tothom tingui
accés als serveis de salut que necessiti en cada moment.
El model
sanitari català és un model d’excel·lència. Es va concretar el 1990 amb la
creació del Servei Català de Salut i va consolidar un sistema sanitari mixt,
propi del país, amb l'extensió del model a totes les línies de productes sanitaris
i sociosanitaris. El CatSalut funciona com una asseguradora pública que
garanteix la prestació dels serveis sanitaris a la ciutadania i contracta
aquests serveis a diferents entitats proveïdores a càrrec del finançament
públic. Compta amb més de 400 centres d'atenció primària i 68 hospitals
d'utilització pública, independentment de la seva titularitat.
Les noves
necessitats de la població, molt diferents de les de fa trenta anys, obliguen a
definir unes línies de modernització i progrés del sistema que permetin
dotar-lo de major eficiència i agilitat. Cal, doncs, una evolució del sistema
sanitari per tal d’afrontar, amb èxit, els reptes que ens planteja el segle
XXI.
La
Catalunya del futur exigirà disposar d’un sistema de salut millorat i
sostenible, que tracti les malalties dels pacients, però, alhora, respongui a
les necessitats de salut de la població. Quin són els punts forts del model
actual? Quins en són els punts dèbils? Quins els reptes a superar?
Avui, a Catalunya
segle XXI, parlem de construir sanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada