Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis
promulgades per Felip V des de l’inici del seu regnat. El primer decret és de
1701 i el darrer de 1719.
Entre altres prohibicions i mandats, els
Decrets de Nova Planta van significar la repressió de la llengua catalana a tot
el territori, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l’aplicació de
polítiques en perjudici del català i per oficialitzar com a úniques llengües el
castellà i el francès.
20 de febrer de 1712. Tothom ha llegit
un moment o altre aquestes instruccions secretes als corregidors del territori
català: Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo
fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el
efecto, sin que se note el cuydado.
La repressió ja s’havia iniciat el 1707
a València i va continuar el 1715 a Mallorca. El 1707, a València, comença la
castellanització, substitució o eliminació de topònims al País Valencià.
Destaca l’extermini de Xàtiva, l’intent per part de Felip V d’esborrar
físicament, històricament i jurídicament la ciutat. Després d’incendiar-la
totalment van construir en el seu lloc una nova població anomenada “Ciudad de San
Felipe.”
El 1715, La Consulta del Consell de
Castelles diu que a l'aula no hi ha d'haver cap llibre en català, on tampoc es parlarà
ni s’escriurà en aquesta llengua. Afegeix que "no s'han d'escollir mitjans
febles i menys eficaços, sinó els més robusts i segurs, esborrant de la memòria
dels catalans tot allò que pugui conformar-se amb les seves abolides
constitucions, ussàtics, furs i costums".
Les disposicions i accions legals
repressives contra tot el que representava i constituïa la nació catalana són
moltes i diverses. En aquest sentit mencionar la gran tasca del Sr. Antoni
Muñoz, que ha estat el descobridor
d'una quantitat ingent de documentació dels segles XVII i XVIII, dipositada,
sobretot, a l'Arxiu de Simancas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada