L’Estat del Benestar distingeix els països de la Unió Europea de la resta de països. Ha permès l’accés a l’ensenyament, un sistema
públic de pensions i assegurança d’atur, un sistema públic de salut pública, a
la majoria dels seus habitants. El model europeu d’Estat del Benestar es va anar desenvolupant a conseqüència de les lluites obreres
i a la por de les classes dominants al contagi de la revolució russa. Això va
permetre que, després de la II Guerra Mundial, la classe obrera aconseguís
millores a canvi d’una certa pau social.
Quan la URSS
es va debilitar i, finalment, el 1991, es va desintegrar, les classes dominants
van retornar a les polítiques neoliberals de deteriorament de l’estat del
benestar, de pèrdua de drets socials i de l’increment de les desigualtats
socials.
La gran
crisi actual ha estat l’excusa per desmantellar-lo a molts països, fent-lo
objectiu preferent de les polítiques d’austeritat i arribant a culpabilitzar-lo
de la crisi mateixa. Mentre les retallades en l’estat del benestar són vistes
per uns com l’única solució possible per sortir d’aquesta crisi i s’intenta
preparar la població per al manteniment o enduriment d’aquesta nova situació, la majoria de la població considera necessari que altres reivindicacions
s’incorporin al llistat dels temes que haurien de ser inclosos en un nou model
d’estat del benestar.
A Catalunya hi ha un ampli consens per la plena restauració d’aquest
estat del benestar que hem conegut fins fa ben
poc i per la seva ampliació amb ajudes a la maternitat i a la dependència, així com, entre altres mesures,
per una política d’habitatge social com existeix a molts països europeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada