Catazònia. Els caputxins catalans a l'Amazònia (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)

Els caputxins comencen a arribar a l’Amazònia el 1879, coincidint amb la febre del cautxú. A partir de 1890 s’endinsen a la selva amazònica on es troben amb algunes companyies, majoritàriament de capital anglès, que es dediquen, tot esclavitzant la població indígena, a explotar el cautxú de manera massiva i sense control, alhora que destrueixen la forma de vida i la cultura dels indígenes.   

Els frares van representar un gran suport per a la població indígena perquè, com ja era tradició entre els caputxins, es van dedicar a protegir les cultures i la forma de vida autòctona. 

El grup de missioners, sobretot els de la primera etapa, van anar a Amèrica molt marcats per l’esperit de la Renaixença catalana. L’esperit de recuperació de les tradicions, els mites, el folklore, les cançons... 

Entre aquests missioners, destaca la figura del caputxí Fra Marcel·li de Castellví. Havia nascut a l'Alt Penedès i, després de fer estudis eclesiàstics, el 1931 va ser destinat a la missió del Caquetà, a la Vall de Sibundoy, a Colòmbia.

Allà va crear el Centre d’investigacions lingüístiques i etnogràfiques de l’Amazónia colombiana, inspirat en l'esperit de la Renaixença catalana. Va estudiar la llengua i la cultura popular dels indígenes de la zona i va fer grans aportacions a la lingüística i a l´etnografia. En la seva estada a l'Amazònia va estudiar unes noranta llengües indígenes i, a més, en va descobrir una dotzena més de les quals, fins aquell moment, no es tenia constància.

Fa 525 anys que van començar les relacions entre Catalunya i l’Amazònia. Per tal de commemorar aquest aniversari, el Museu de Cultures del Món de Barcelona, acull fins al 24 de juny l’exposició Catazònia. Els caputxins catalans a l’Amazònia, que recopila l’artesania dels indis Tikuna, el grup indígena més nombrós de la selva amazònica.