El que
particularment denomino “estratègia Puigdemont” continuar avançant. Ahir, el
missatge del President va significar un nou pas en aquests moviments
estratègics que s’han estat produint en els darrers mesos.
Si analitzem amb
atenció el missatge d’ahir del President veurem que hi sobresurten alguns
elements importants.
L’Estat espanyol cada vegada està quedant més en
evidència davant Europa i les instàncies internacionals.
S’ha estirat la
corda al màxim per demostrar els mètodes antidemocràtics de l’Estat, des de la
destitució d’un govern legítim fins a la pròpia aplicació fora de tota lògica
democràtica de l’article 155, passant per l’actuació jurídica i policial amb
les imputacions, empresonaments i repressió constant contra persones i entitats.
Ha quedat més que
demostrat el bloqueig que l’Estat ha exercit contra les institucions
democràtiques catalanes i els propis resultats de les eleccions del 21-D
impedint, una i altra vegada, que s’apliquessin aquests resultats i, en
conseqüència, es pogués nomenar un president de la Generalitat que pogués
formar govern. Fins i tot, després del dictamen de l’ONU en referència a Jordi
Sánchez.
Des de les institucions catalanes sempre s’ha refusat la unilateralitat.
De tant que ens ho
han repetit, hem arribat a creure’ns que sempre hem estat exercint la
unilateralitat. Des del principi, hem ofert i hem insistit (fins a 18 vegades?)
en l’oferta de diàleg. L’únic que exerceix la unilateralitat és l’Estat
espanyol amb les seves negatives continuades i amb les seves accions a
solucionar, mitjançant el diàleg, un conflicte que és únicament polític.
Majoria republicana. Doble legalitat. Fer República.
Fidelitat al mandat de l’1 d’octubre.
Les referències del
President a la República i, per damunt
de tot, al mandat democràtic de l’1 d’octubre van deixar molt clara l’estratègia
a seguir: Un president de la Generalitat i un Govern en situació de
provisionalitat que tindrà com a feines principals:
Restaurar els
efectes altament negatius produïts pel 155 i recuperar les polítiques, les
persones i les inversions eliminades. Fixem-nos sobretot en el fet que el
President remarca “les persones”.
Aclarir responsabilitats
pels abusos del 155.
Defensa dels drets
nacionals i de les competències i recursos de la Generalitat.
Un Govern, en
paraules del President, a l’interior. Un Govern interior que haurà de coordinar-se
amb el Govern exterior: el Consell de la República. La doble legalitat. Dos
governs paral·lels, amb feines diferents, però amb un element clau que els
uneix: la fidelitat i la lleialtat al mandat de l’1 d’octubre.
Dos fronts de
lluita: l’antirepressiva i el “fer República.”
El respecte a la voluntat popular. La crida als
demòcrates.
Per damunt de tot
est`la voluntat popular. Una voluntat que es va expressar clarament l’1 d’octubre
i que es va referendar el 21 de desembre. La voluntat popular és la que atorga
autoritat a l’Estat i no pas a l’inrevés.
Una crida als
demòcrates, als catalans i als espanyols. Ho hem dit sempre: independència és
democràcia, alhora que democràcia és independència. No n'hi ha una sense l’altra.
Cal que ho entenguin tots els demòcrates; els catalans, perquè siguin
copartícips de la lluita que l’independentisme haurà de mantenir contra la
repressió i per una societat millor, més justa i més lliure. I tots plegats,
els catalans i els espanyols, perquè forcin l’Estat a canviar d’actitud,
perquè sigui capaç d’aplicar solucions polítiques a un problema polític,
perquè sàpiga reconèixer la voluntat del poble de Catalunya i, com faria una
democràcia consolidada, que dialogui i que pacti.
El camí està
marcat. Potser no agradarà a tothom, però és “l’estratègia Puigdemont” i,
particularment, penso que pot ser un bona estratègia. Tot dependrà de si,
aquesta vegada, tots plegats ho sabem fer bé. Caldrà veure com es desenvolupa
tot plegat i ben aviat podrem intuir si realment estem en el bon camí.
Caldrà estructurar
bé els dos fronts de lluita, l’antirepressiu i el de fer República. Caldrà
aclarir ben bé que significa, com es tradueix en accions reals aquest “fer
república”. Quin ha de ser el paper de la societat civil en aquest nou context...
Com fem front a les eleccions municipals del 2019 que prenen ja des d'ara una importància cabdal... I moltes coses més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada