Històricament, sempre s'ha dit que "El millor residu és el que
no es genera". La nostra activitat econòmica, adreçada a satisfer les
necessitats i demandes humanes, s'ha desenvolupat de manera lineal: s'utilitzen
recursos del medi, es traslladen, es transformen, s'usen i, un cop acabada la
vida útil (real o no), el seu residu torna de nou al medi. Pel camí s’ha
produït també un consum de materials i energia i, consegüentment, la generació de nous i diversos impactes al
medi.
Una política de prevenció dels residus i de la contaminació ha de
fer una revisió de tot el procés tecnològic complet. L'objectiu principal és
prevenir i reduir la generació de residus i la contaminació, tant pel que fa a
la quantitat com la importància de la seva afectació al medi i a la salut, tant
en les fases de producció com de consum. El millor residu és el que no es
genera.
L'objectiu "residu zero" no és un objectiu en si mateix, sinó que
esdevé un element tractor imprescindible de cara a una transició cap a una
economia circular que es replantegi, d'una manera global, els models i patrons,
tant de producció com de consum.
La "política de residus" està esdevenint, doncs, part d'una
"política per a l'ús eficient i baix en carboni, dels recursos".
Passa a ser així una part d'un conjunt de polítiques que ens han de portar cap
a una "economia circular" i que ens permetrà assolir objectius que
tendeixen al "residu zero".
La base d'aquest gir polític, econòmic i cultural està en assumir que
hi ha límits en l'expansió de l'activitat econòmica, tant en termes d'ús creixent de recursos (materials,
aigua i energia) com d'augment de les emissions de contaminants en el medi
(gasos d'efecte hivernacle, elements químics, ...)
Avui, a Catalunya segle XXI parlem de residus i economia circular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada