Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1845. Va cursar
els estudis eclesiàstics i l’any 1870 va ser ordenat sacerdot. El 1877 va
entrar com a capellà de la família del Marquès de Comillas, en el palau dels
quals va residir-hi 15 anys. Això li va permetre tractar amb personalitats de
l’alta societat catalana i espanyola. Va fer llargues excursions al Pirineu i
va viatjar al nord d'Àfrica, als
països de l'Europa central i a l'Orient Mitjà, dels quals deixà constància
literària.
El 1886 va patir una crisi espiritual que li va provocar un
desig de purificació i ascetisme. Va entrar en contacte amb vidents i
exorcistes, activitats poc aconsellades per l’Església i prohibides pel Bisbe
de Barcelona.
El segon Marquès de Comillas va decidir prescindir del seu
servei i va ser traslladat al santuari de la Gleva a Osona on va residir durant
dos anys, fins que, de nou, es va establir a Barcelona, contravenint les ordres
del Bisbe que, finalment, el va privar de les seves funcions sacerdotals.
Verdaguer hi va respondre amb un seguit d’articles
periodístics sota el títol de “En defensa pròpia”. Aquest enfrontament va
adquirir una dimensió social que va transcendir el marc eclesiàstic i,
l’anomenat, “cas Verdaguer”, va ser el centre d’interessos socials i polítics
oposats.
Afectat de
tuberculosi, va morir el 10 de juny de 1902 a la Vil·la Joana de Vallvidrera, Tres
dies després, el van enterrar al
cementiri de Montjuïc, a Barcelona,enmig de la manifestació de dol més
impressionant de la història de Catalunya.
Verdaguer va ser
l’escriptor català més destacat del segle XIX i el més representatiu de
l’anomenada Renaixença catalana. La seva
bibliografia és molt extensa i inclou obres en vers i en prosa, sempre al
servei dels ideals de la fe i de la pàtria. Destaquem els poemes èpics
l’Atlàntida i Canigó, Pàtria, Dietari
d'un pelegrí a Terra Santa, els tres volums
d’Excursions i Viatges i els articles periodístics En defensa pròpia.
Després de la
Guerra Civil, el franquisme no va estalviar recursos per apropiar-se de la
figura de Verdaguer, per construir el seu propi Verdaguer, molt lluny del que
conservava la memòria popular. Ho podem veure clarament en aquesta notícia de
l’ocupació de Folgueroles el 4 de febrer de 1939 publicada per La Vanguardia
Española: Per quin motiu es destaca aquesta
noticia? El mateix diari en dóna la
resposta quan escriu: En él nació el gran
poeta Jacinto Verdaguer, gloria inmarcesible de las letras catalanas y, por
tanto, españolas. Para los catalanes españoles (...) la toma de Folgarolas
representa la recuperación de un santuario nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada