Passen els segles, però quan
s’apropa la Nit de Sant Joan, el foc apareix, any rere any, com l’element
purificador per excel·lència. El foc que allunya els mals esperits.
Els mals esperits que, també des de fa segles, ens oprimeixen individualment i col·lectiva. Els mals esperits que ens volen com a súbdits i vassalls i no com a ciutadans i ciutadanes lliures.
Els mals esperits que tanquen la nostra bona gent en presons de vergonya i d'ignomínia. Els mals esperits que aboquen la nostra bona gent a l'exili lluny de casa seva.
Disposem-nos, doncs, aquesta Nit de Sant Joan, a
allunyar de casa nostra els mal esperits que ens neguen el dret a ser, que ens
neguen el dret a construir el nostre propi futur. Allunyem-los avui, amb
l’esperança i la confiança que ben aviat els allunyarem per sempre.
Missatge de la Flama del Canigó escrit per Jordi Cuixart
des de Soto del Real, presó espanyola.
Tot un futur per començar
Avui renovem la Flama gràcies al compromís granític de la societat civil,
l’autèntic motor d’un poble sempre en moviment. Un agraïment infinit a totes
les entitats que la fan possible.
La Flama del Canigó que agermana els Països Catalans és un símbol
d’esperança en el futur.
Ens demostra la capacitat del poble català d’unir-se en moments difícils i
anar sempre endavant. Com el 1966, quan malgrat la dictadura franquista va
arribar per primer cop al Principat de Catalunya.
Enguany, davant el retorn de la injustícia autoritària i la suspensió de
l’autogovern de Catalunya, seguim mostrant a Europa i el món l’anhel
irrenunciable de viure en pau i llibertat. Empeltats de solidaritat i tendresa,
som més conscients que mai que la causa contra Catalunya és una causa contra la
democràcia. Que el dret a l’autodeterminació és un dret fonamental que ni la
repressió ni la por segrestaran.
Ens tenim els uns als altres, amb tanta força, determinació i coratge, que
avui ja som un país millor. Com més foscor ens volen imposar, més il·lusió
tenim perquè la llum de la Flama arribi a més i més gent. Per compartir entre
iguals l’emoció del foc, la festa i la màgia de la nit de Sant Joan. La cultura
sempre ha sigut una eina de transformació social.
La cultura amara ciutats, barris i pobles definits per una diversitat que
ens enriqueix i fa més forts. D’un país que no demana pels orígens sinó per on
volem anar plegats. Convençuts que si els infants creixen junts a l’escola,
romandran junts al carrer i units com a societat. Amb la plena convicció que el
camí l’hem de fer junts i tindrà sentit si decidim el destí plegats. La
maduresa i cohesió de la societat catalana en són la millor garantia.
Visca la Flama del Canigó!
Visca la Cultura!
Visca els Països Catalans!
Jordi Cuixart
President d'Òmnium Cultural
Presó de Soto del Real
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada