L’11 de desembre de 2017, Lleida va patir els primers
efectes tangibles del 155. Seguint les ordre d’un jutge d’Osca, 44 obres del
Museu de Lleida van retornar al monestir de Sixena. Sense govern a Catalunya i
amb el conseller de Cultura a l’exili, ja res es va poder evitar.
El nostre convidat d’avui, autor del llibre “Sixena la croada de la memòria”, ens diu, però que aquesta no és la guerra de l’art. :
Supereu el quadre del conflicte entre Catalunya i Aragó
per les 97 peces artístiques i les pintures murals del monestir de Sixena.
Mireu darrere el marc i hi veureu la història de veritat: reis, prínceps,
comtes, cavallers, papes, soldats, lladres, salvadors, jutges, militars,
pintors, polítics, arqueòlegs, falsificadors, paletes, bisbes, dictadors,
advocats, policies, anarquistes, profanadors, capellans, monges…
Més de vuit segles que mostren la ficció i el fracàs
d’això que s’ha anomenat Espanya, a través de Sixena. El monestir que està
enmig de tot. La frontissa de Catalunya i Aragó. Aquí: entre el record i
l’oblit hi viu la memòria. Aquesta és l’obra més valuosa de la vida per
continuar vivint. Perquè Sixena no és una història d’art: és la darrera croada
de la memòria.
El
veritable botí no són les obres. Sixena no va d’art. Va de política, de
religió, de cultura... Va d’ossos, de persones, de sentiments... Ens volen
arrabassar la memòria perquè saben que sense memòria no podrem viure. Sense
objectes podríem viure, però sense memòria, no. Ni la denominació corona
catalanoaragonesa els agrada. No els agrada res que invoqui aquesta
memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada