Les vicissituds de la dona a la Catalunya incipient dels
segles IX i X són molt similars a les viscudes per la dona de la resta
d’Europa. Algunes d’aquestes dones, malgrat totes les dificultats, van tenir
exercir un paper destacat dins la societat de l’època.
És el cas de Duoda, comtessa de
Barcelona i Septimània, que va néixer sobre l’any 803 en una família de l’alta
noblesa carolíniga. De llengua materna germànica és possible que es criés al
sud de França o a Catalunya. És autora
d’una mena de guia del cristianisme laic, un speculum principis escrit en un llatí no gaire ortodox, de vegades
fins i tot incorrecte, si més no segons les normes clàssiques o els patrons
literaris de Carlomagne.
Una de les artistes destacades va ser
Ende, una il·lustradora de manuscrits
del segle X. Va treballar a la
Península ibèrica i se
la considera l’autora, conjuntament amb Emeteri, de les miniatures que
il·lustra el Beatus de Girona, manuscrit que es conserva a la catedral de la
ciutat.
Alguns historiadors han descrit el
personatge com a home. Per esvair qualsevol dubte només cal anar al manuscrit
mateix: El va escriure Senior, presbíter.
L'abat Dominic va manar fer aquest llibre. Ende (o En) pintora i servidora
de Déu; germà Emeteri i presbíter".[1]
Durant l’Alta Edat Mitjana, només les
dones nobles o religioses gaudien d’una bona educació. D’algunes d’elles ens
han arribat documents històrics, com les cartes d’Amalasunta, filla de Teodoric
el Gran o l’epigrama escrit per Euqueria, dona del governador de Marsella, un
poema que utilitza complexos recursos metafòrics.
El món del celibat i dels monestirs
oferia a la dona encara més oportunitats per a l’educació i la literatura. Hi
havia dones que exercien el paper de bibliotecàries, escribes o mestres.
En el segle X, Roswitha de Gandersheim, va compondre peces teatrals, llegendes i poemes èpics. Era un
canongessa molt familiaritzada amb les obres de Virgili i Terenci, Els seus
poemes èpics més destacats són Gesta
Ottonis, sobre l’emperador Otó I, i Primordia
Coenobii Gandeshemensis en què recordava la fundació del seu monestir i la
posterior història fins al 919. La seva obra en prosa més destacada és Gangolf, propera a la llegenda moderna
de Faust.[2]
[1] Dins
de: http://www.edualter.org/material/mujer/art2.htm
Tesis doctorales en red. Dins de:
http://www.tesisenred.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-1124104-170009//fjgr1de2.df
(Pàg. 240)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada