Una de les dones que, durant l’Alta
Edat Mitjana, va exercir un paper més important i destacat a Catalunya va ser
Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, filla de Roger
I de Carcassona i d’Adelaida de Gavaldà, nascuda sobre el 975. Després de
casar-se, el 993, amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, va participar amb
ell en el govern dels seus territoris, en la presidència de les assemblees i
tribunals i en les campanyes militars. En morir el seu marit, es va fer càrrec
de la tutela del seu fill, Berenguer Ramon I, contra qui acabà lluitant per tal
de conservar el poder. El 1035, després de la mort del seu fill, Ermessenda va
passar a ser la tutora del seu nét, Ramon Berenguer I. Durant aquests períodes
de regència, l’aristocràcia va iniciar el procés de feudalització de Catalunya
amb durs enfrontaments contra els prínceps i l’Església. Ermessenda va ser
l’ànima de les noves fundacions, com el capítol de la Catedral de Girona, el
monestir femení de Sant Daniel de Girona o el masculí de Sant Feliu de
Guíxols.
La comtessa Ermessenda posseïa una
rellevant personalitat i tot els fets que se’n coneixen li atribueixen grans
qualitats morals i de governament. Personatges com l’abat Oliba la va
qualificar d’obradora de la divina llei
i el benedictins del llenguadoc en lloaven la seva pietat, sagacitat i habilitat en el governament. [1]
Administrava la justícia conjuntament
amb el seu marit i la major part dels documents de la cancelleria comtal de
l’època estaven expedits a nom de tots dos. Semblava tractar-se d’un autèntic coregnat, cosa que era un fet corrent en aquella època.[2]
L’activitat, tant pública com
privada, va ser molt intensa i destaca la seva postura, ferma i decidida, de
defensar per damunt de tot els drets comtals que li pertanyien.[3] La documentació conservada
ens la presenta realitzant donacions, permutes, cessions, vendes, compres,
transaccions i acords matrimonials. També apareix com a màxima autoritat en
accions realitzades per terceres persones. Confirma privilegis i
institucionalitza monestirs. Presideix judicis i assemblees comtals. Actua en
plets i signa sentències judicials. Escull abats i bisbes i exerceix també com
a marmessora testamentària.
Ermessenda de Carcassona, en opinió
de Ramon d’Abadal una dona de gran
temperament i, a banda d’altres qualitats morals, dona de gran talent, prudència
i categoria política considerable.[4]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada