1. Hi ha una forta influència del Somni d’Escipió en l’obra de Bernat
Metge. Les tesis del professor de filosofia medieval Josep M. Ruiz Simon
argumenten que: Lo Somni és una
construcció del Bernat Metge escriptor que vol fer una paròdia, una imitació
burlesca de la que, per als medievals, era el paradigma de les narracions
fabuloses, el Somni d’Escipió. Vist des d’aquesta perspectiva, Lo Somni podria
ser llegit com una paròdia, com un ús de la filosofia en la ficció. Sense
voler arribar tant lluny, sí que és
evident que existeix entre ambdues obres un plantejament paral·lel, malgrat que
en els seus continguts divergeixin. Comparem, per exemple, l’inici del somni de Ciceró amb l’inici de Lo Somni de Metge:
Quan ens separarem per retirar-nos a descansar, jo em trobava més cansat del que era normal, segurament a causa del viatge i de la conversació nocturna que havíem mantingut, i vaig restar profundament adormit.
Més
tard,(i crec que va ser causa de la nostra conversa, ja que sovint succeeix que
els nostres pensaments i diàlegs provoquen diferents resultats en el nostre
somni…) Africanus se m’aparegué en una forma que vaig reconèixer més per la
seva figura que no pas per que el reconegués. Quan me’n vaig adonar de qui era,
vaig començar a tremolar….
Una altra obra present en tot el
plantejament de Lo Somni és la Consolació de la Filosofia de Boeci.
Comparem també el seu inici en la Prosa
1:
Mentre
rumiava tot ixò en silenci i consignava am l’ajuda de l’estil un plany digne de
llàgrimes, se m’aparegué una dona dreta més amunt del meu cap. La seva faç
imponia un respecte profund, els seus ulls eren ardents i d’una mirada
penetrant, molt per damunt de l capacitat corrent dels homes…
Bernat Metge també tingué ben
present l’obra de Petrarca Secretum. Segons
afirma Martí de Riquer: el passatge en el
qual s’apareix Joan I a Bernat està construït sobre el passatge en què La
Veritat s’apareix a Francesco. Bernat Metge podria haver llegit el Secretum com un somni davant la reacció
d’espant de Francesco en veure la Veritat.
2.
Les
influències dels clàssics antics són constants en Lo Somni.
En el Llibre I, hi podem trobar
diversitat d’autors llatins, cristians i moderns: el Corbaccio (Boccaccio), el
Secretum (Petrarca), el Somni
d’Escipió (Ciceró) i el Comentari (Macrobi)
al costat d’altres lectures i de versicles de l’Antic Testament i de l’Alcorà.
El llibre II és el més original de Lo Somni i només hi apareix algunes
reminiscències de Petrarca i del Corbaccio
de Boccaccio.
En el III llibre la intertextualitat
es dur a terme a través de les Metamorfosis
(Ovidi), la Eneida (Virgili), la Divina Comedia (Dante) i el Corbaccio( Boccaccio).
En el llibre IV les influències
provenen de Petrarca i Boccaccio.
3. Lola Badia argumenta que
existeixen determinats signes externs en l’obra que el mateix text s’encarrega de desmentir. La
estudiosa i divulgadora de la cultura medieval es basa en les obres anteriors
de Metge que, com El Sermó, neguen la
transcendència a través de la paròdia. Aquestes, diu; són les actituds morals del personatge Bernat. Un Bernat Metge,
potser epicuri: ço que veig crech, e del
pus no cur, que és, això segur, un
intel·lectual crític, savi, brillant, que fa servir la ironia i que practica la
paròdia i que semblas defugir tot compromís ideològic. El seu personatge, Bernat, sembla dir que sí a certs
principis, mentre per l’altra banda ens va insinuant que no. Un Metge que
podria creure, o trobar-se ben a prop, de la filosofia implícita en El Sermó, però que irònicament la nega
en Lo Somni.
4. Stefano M. Cingolani en el seu
article Bernat Metge i els poetes de Lo
Somni, parla dels papers de Tirèsias i d’Orfeu.
Cingolani comenta que l’endeví és el
savi satíric, el metge de l’anima, que porporciona una lliçó positiva clàssica,
però coherent amb la cristiana, com a patró per això que Bernat ha de fer.
Per la seva banda, Orfeu, tot i ser
també savi és més jove i, per tant, subordinat a l’altre. És un poeta vinculat
a la terra i que ho perd tot per amor. L’interès de Bernat Metge en la narració
d’Orfeu prové amb seguretat del tema: Orfeu parla de l’amor, d’aquest amor que
Tirèsias considera un verí i del qual necessita ser guarit Bernat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada