El lema d’avui és
Llibertat presos polítics. Retorn dels
exiliats
Sí... Avui, com ahir i
com demà. som aquí per exigir la llibertat dels empresonats, el retorn dels
exiliats i expressar el suport a tots els que avui en dia pateixen la repressió
de l’Estat espanyol. Sempre serem amb ells, mai els deixarem sols. Ara bé, cal
deixar ben clar, cal remarcar-ho una i altra vegada que són molt més que presos
polítics... s’han convertit en veritables ostatges del govern espanyol. No
podem confiar en la justícia espanyola perquè els ostatges només són alliberats
mitjançant pactes polítics d’igual a igual...i això només serà possible si som
capaços de fer efectiva la independència i la República catalana.
Vaig tenir l’honor de
compartir amb la Carme Forcadell 4 anys meravellosos. Crec que vam tenir
moments de tota mena: d’incertesa, de dubte, d’alegria, de tristor, d’eufòria,
de debat, de discussions, d’acord i de desacord... Però per damunt de tot van
ser 4 anys extraordinaris en què, tots plegats, vam començar a fer realitat el
que fins llavors pertanyia al món dels somnis.
La frase que m’agradaria
transmetre-us de la Carme és la que ens va fer arribar des de la presó: No ens
convertiu en víctimes, som dones, som demòcrates i volem ser lliures. No ens
ploreu. Reivindiqueu-nos.
Des de fa mesos, aquest
país està tenyit de groc. El groc de la llibertat.
El groc s’ha convertit en una eina
més per lluitar contra ells, contra els antidemòcrates i els fexiistes. Ha
passat a ser el color de la dignitat, el color de la llibertat. El color groc
els fa molt de mal. Els colpeja constantment, els encega. El color groc diu ben
alt a tothom que nosaltres, la gent, els polítics, les institucions no ens
aturarem fins que siguin lliures, fins que tots puguin tornar a casa. I això,
és cert, no ho aconseguirem només amb els llaços grocs, sinó amb la
independència i la República catalana.
El país tenyit de groc ens permet
recordar els empresonats, els exiliats, els represaliats. Ens permet
recordar-nos cada dia, a cada moment la situació injusta que estan i estem
patint. Ens martelleja el cap de manera repetida amb el perquè són a la presó i
per què són a l’exili. El color groc crea solidaritat a l’Estat, a Europa i al
món. El color groc també ens
cohesiona, ens agrupa, ens fa copartícips d’aquesta lluita per la llibertat. El
color groc uneix demòcrates en una lluita comuna.
No importen les accions dels antidemòcrates
i feixistes. Soc partidari de per cada llaç que treguin nosaltres en posem dos.
Som plenament conscients del que busquen amb les seves accions de “neteja
ciutadana”. Ens provoquen per tal que reaccionem violentament als seves
actuacions. No ens hi trobaran. Mentalitzem-nos que serà inútil tot el que
facin, Han perdut totes les batalles i també perdran aquesta del record, de la
dignitat, de l’exigència de llibertat que simbolitzen els llaços grocs.
L’any passat us deia que L’1
d’octubre una part de la Nació, nosaltres, el Principat, podíem fer el pas definitiu per la
recuperació de les llibertats perdudes. La victòria del SÍ en el referèndum
d’autodeterminació ens havia d’obrir el camí a la
constitució de la nova República catalana independent.
I us demanava confiança,
determinació i coratge.... Que guanyaríem a la nostra manera. Democràticament,
cívicament, de manera no violenta.. que en el camí fins a l’1 d’octubre tothom
tenia la seva feina a fer. I que si cadascú la feia la victòria estava
assegurada.
Nosaltres, la gent, vam
fer el que havíem de fer. L’1 d’octubre va ser una gran victòria i així l’hem
de veure, així l’hem de recordar, així l’hem de reivindicar.
El passat, passat està. Malgrat
tot, el passat, passat està. A l’Assemblea vaig aprendre moltes coses. Entre
altres la de mirar sempre endavant i pensar i actuar sempre en positiu. Mirem
enrere, doncs, només per aprendre dels errors comesos i per evitar que no es
tornin a repetir.
Malcom X el lluitador pels drets civils deia No hi ha res millor que l’adversitat. Les derrotes,
les angoixes, les pèrdues, comporten la seva pròpia llavor, la seva pròpia
lliçó sobre com millorar el teu rendiment la propera vegada.
Aquesta
samarreta és de l’any 2011, poc després de la Conferència Nacional per l’Estat
Propi i molt abans que nasqués oficialment l’ANC. Em recorda on érem llavors.
M’ajuda a veure en positiu on som ara. Perquè, malgrat tot, hem recorregut un
llarg camí i hem avançat de tal manera que no existeix cap possibilitat de
marxa enrere.
El
passat, passat està, Tenim al davant tres dates claus.. la primera, avui mateix
que hem de tornar a demostrar i a demostrar-nos que res ha canviat, que som
aquí, com sempre, disposats a fer efectiva la independència i la República
catalana. Després vindran l’1 d’Octubre
i els judici als presos polítics. Preparem-nos, posem tots els esforços a reforçar la
nostra determinació i coratge. Som majoria els que volem una República catalana
independent. Ara per ara, eixamplar la base social mai pot ser l’objectiu dels
independentistes. En tot cas, augmentar aquesta majoria que ja vol la
República, serà la conseqüència inevitable de la nostra actuació, del nostre
missatge, de la nostra feina en pro de les llibertats nacionals i socials.
Que quedi ben clar.... Nosaltres no
som mags... Nosaltres no som l’independentisme màgic... En tot cas l’independentisme màgic és aquell que
pensa que l’Estat espanyol s’asseurà a negociar un referèndum acordat.
Nosaltres som l’independentisme de la lluita diària. Nosaltres som l'independentisme de les consultes populars. L'independentisme de la confiança, la determinació i el coratge.
L’independentisme que lluita per un país de futur, per un país millor, per un
país lliure. L’independentisme que lluita per la República de tots.Nosaltres som l'independentisme de l'1 d'octubre.
Abans d’acabar vull recordar i retre
homenatge a tots els que ens han precedit i que avui ja no hi són. Persones com
Eva Serra o Mossèn Josep Dalmau que enguany ens han deixat. També serà en nom
de tots ells que guanyarem.
Com Ramon Llull, jo també crec que la paraula és l’arma més poderosa. Que les paraules tenen poder,
el poder de fer canviar de parer, de pensament i d’acció a totes les persones. Crec
en les paraules... Però també el mateix Llull ens recordava en ple segle XIII que: “Contemplació
sense acció no serveix de res.”
“Contemplació sense acció no serveix
de res.”
Llibertat presos polítics! Visca la República catalana! Visca la
terra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada