Un sistema fiscal és el conjunt
d'instruments establerts per les administracions per regular l'obtenció de
recursos econòmics provinents, especialment, de la recaptació d'impostos.
El sistema fiscal català presenta, actualment, una de les
recaptacions en relació al PIB de les més baixes de la UE i unes cotitzacions
socials força regressives. Per afrontar els reptes que ens planteja el segle
XXI ens calen, doncs, profundes reformes que acabin oferint-nos una fiscalitat més
justa i redistributiva, basada en la simplicitat, la transparència, l’equitat i
la corresponsabilitat. Un sistema fiscal que doni respostes als grans reptes de
futur com són l’augment de la desigualtat, la sostenibilitat
de l’estat del benestar, la lluita contra el canvi climàtic, la globalització,
la digitalització i l’evasió i el frau fiscal.
Hi ha un gran consens social en la necessitat de reduir l’evasió i
el frau fiscals a nivells homologables amb les dels països més endreçats del
món, aplicant les pràctiques d’aquells països. En canvi, no sembla que n’hi
hagi tant pel que fa a la pressió fiscal. Per a la majoria, hauria de pujar
perquè avui és més baixa que la mitjana de l’Eurozona i perquè només apujant-la
seria possible combatre la desigualtat i proporcionar el nivell de serveis
socials que són desitjables. En canvi, per a altres hauria de baixar perquè és
millor que sigui baixa i perquè hi ha mecanismes perquè la població obtingui en
el mercat els serveis que avui proporciona el sector públic.
Impostos directes o indirectes? Fins a quin punt és cert que la
pressió fiscal està correlacionada amb l’equitat (Suïssa és força equitativa i
té una baixa pressió fiscal) i fins a quin punt ho està amb la prosperitat (els
països nòrdics tenen una altíssima pressió fiscal i una altíssima prosperitat).
En parlem avui a Catalunya segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada