El 26 de març d'enguany publicava aquest article "LaResistència No Violenta, l'únic camí possible?" Després del que va passar
dissabte i ahir mateix, vull remarcar-ne algun dels paràgrafs que escrivia fa 7
mesos...
No caiguem en l’error de dividir
l'independentisme entre bons i dolents, valents i covards, patriotes i
traïdors, CDR's i ANC...
Qualsevol ús de
la violència sempre serà contraproduent. Sense
excepcions ni atenuants. L’ús de la violència, per petita i insignificant
que ens pugui semblar, sempre serà magnificada per l’Estat i els seus
mitjans de comunicació i sempre reduirà l’empatia cap a nosaltres.
Quins són els punts més importants
de la Resistència No Violenta?
Un procés de reflexió profund per
escollir quins són els punts febles de l’opressor. A partir d’aquí, caldrà
escollir molt bé quines han de ser les accions clau de no cooperació o de
desobediència. Sempre s’ha de procurar que siguin accions que permetin
participar a molt gent i, sobretot, que generin el mínim rebuig possible.
No crear-se més enemics dels que ja tenim. No excedir-nos mai. Trobar
el punt d’equilibri que ens permeti fer créixer el nombre i el suport de partidaris
i amics.
(En aquest darrer paràgraf, ara, hi afegiria: Tenir ben
clar qui és l'opressor i qui és l'enemic).
Recordem el tamboret de tres potes
que, sovint, citava abans de l’1 d’octubre (Institucions, partits i societat
civil). Seríem excepcionalment forts, si aconseguíssim que la gent i les
institucions fóssim copartícips, d'una o altra manera, en l’organització i
coordinació de totes les accions d'una autèntica i eficaç RNV.
La violència,
sigui quina sigui la forma en què es manifesti, és un fracàs (Jean-Paul Sartre
Em fa mal i molta ràbia que es produeixin actes, ja no dic violents, que pertorbin l'ordre. Ens ha costat molt arribar on estem per llençar-lo tot per la borda. No penso anar a cap manifestació més si he de veure aldarulls o violència. Aquest últim substantiu és el que utilitzaran els nostres opositors.
ResponElimina