Gabriel Ferrater.-2 (Forma i fons. Experiència i reflexió)

Un bon exemple de com Ferrater vol fugir del realisme històric imperant durant els anys 60 són aquests versos del Poema inacabat:

Oh els poetes principiants,

Aquests anyellets de vint anys!

Potser convé que una altra guerra

Els porti temes pels poemes

Que sabran fer passats vint anys.

És evident que amb aquests versos Ferrater no pretén en cap moment justificar cap guerra. Sí vol, amb ironia, evidenciar com algunes connotacions socials i personals marquen una vida i una obra. En fa referència, en l’entrevista, quan parla del poeta Aragon. En referència a ell mateix, també  ens en parla a través de la seva obra, en poemes com el In memoriam, que s’inicia amb aquests versos:

Quan va esclatar la guerra, jo tenia

Catorze anys i dos mesos. De moment

No em va fer gaire efecte. El cap m’anava

Tot ple d’una altra cosa, que ara encara

Jutjo més important….

Entenem, doncs, que Ferrater vol desmarcar-se d’aquella poesia anomenada realista i que la seva obra poètica s’emmarca més en el concepte de poesia de l’experiència. Una experiència que neix de la seva manera particular i personal de viure les coses, els fets, les situacions, el món.

“Jo no sé què és la inspiració, o ho sé molt poc.”

Ferrater ens explica en l’entrevista de quina manera va escriure el seu primer llibre de poemes. Primer el tema, després la reflexió i, finalment, la concreció de tot el procés en un poema. Ell no escriu fins que el poema ja està fet en la seva ment. El procés d’elaboració necessita observació detinguda (sensualitat visual) temps i reflexió. Només quan el poema estigui acabat interiorment (o, en paraules de Ferrater, “abandonat”) podrà el poeta transcriure’l gràficament.

No hi ha inspiració, doncs, sinó un procés d’elaboració:

Alguna cosa ha entrat

Dins algun vers que sé

Que podré escriure, i no

Sé quan, ni com, ni què

S’avindrà a dir….

                                                                     (Si puc. Del poemari Menja’t una cama.)