El 12 de març de 1622, el Papa Gregori XV va canonitzar Teresa de Cepeda
y Ahumada, coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Sant Teresa d’Àvila. El 1970,
Pau VI la va nomenar doctor de l’Església Universal i va ser la primera dona de
les tres actuals doctores de l’Església.
Si fem un cop d’ull a la historiografia sobre Santa Teresa podrem veure
que va tenir 10 germans i dos germanastres i que des de molt petita va
manifestar un gran interès per la vida dels sants i les gestes de cavalleria.
Segons escriu ella mateixa en La lliçó de la vida era “enemiguísima de ser monja”, però, a
mesura que es va anar fent gran, la vocació religiosa se li planteja com una
alternativa, malgrat que manté una lluita interna amb les atraccions mundanes.
Va experimentar moltes visions i experiències místiques elevades, si bé
va ser una visió viva i terrible de l’infern la que la va portar a viure
entregada a la religió amb el màxim rigor i perfecció.
Compagina el govern de l’orde del Carmel amb la fundació de convents (en
van fundar fins a un total de 17) així com a escriure. Diuen que va escriure
molt poc per iniciativa pròpia i que les seves obres mestres es deuen a
l’obediència als seus superiors.
La Inquisició va vigilar molt de prop els seus escrits, fet que va
provocar que molts dels seus textos estiguin autocensurats. El manuscrit
“Meditaciones sobre el Cantar de los Cantares” el va cremar ella mateixa per
ordre del seu confessor. Va morir el 15 d’octubre de 1582.
Avui, a LA CLAU de la nostra història, ens endinsarem en la vida de Santa
Teresa per exposar-ne alguna contradicció amb la historiografia oficial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada