Octubre al carrer (DAVANTAL del programa núm. 121 de LA CLAU de la nostra història)

El conflicte polític entre Catalunya i Espanya no és una qüestió que s’hagi produït en els darrers decennis, ni tampoc té els seus orígens en el segle XX, sinó que prové de molts segles enrere. És, en síntesi, la lluita entre la llibertat i l’absolutisme; entre el pactisme i el cesarisme; entre un projecte d’Estat modern en què el més important és el ciutadà i un Estat anacrònic en el qual regnen la corrupció i els privilegis.

Entrats de ple al segle XXI, l'Estat espanyol ha posat en evidència, una vegada més, que no és un estat democràtic, si més no, que no és un estat democràtic homologable a les democràcies europees i mundials. Els mesos anteriors al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre el país va ser ocupat per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Identificacions, detencions, escorcolls, violació del correu, amenaces, imputacions... l’1 d’octubre, la violència ferotge exercida contra els ciutadans que pacíficament volien exercir el seu dret a votar va sobrepassar tots els límits imaginables. Malgrat tot, l’1 d’octubre vam guanyar. L’independentisme i la democràcia van guanyar. El sí a la República catalana independent va obtenir un victòria inqüestionable.

La resposta de l’Estat va ser l’augment de la repressió: judicialització de la política, presos polítics, exiliats, imputats, detinguts, intervenció de l’autonomia i un llarg i trist etcètera. Tot i així, el 21 de desembre, demà passat en farà un any, l’independentisme torna a guanyar en el seu terreny, el de les urnes. Malgrat aquesta nova victòria, l’Estat no ha canviat ni un mil·límetre la seva posició ni la seva actuació. L’Estat i els seus còmplices, premsa, ràdio televisió. Intel·lectuals. Han construït falses realitats. Manipulen els mitjans de comunicació. Tergiversen, manipulen o simplement falsegen la informació. Deformen, perverteixen, manipulen el llenguatge. Divideixen la societat per l'origen o per la llengua que parlen. Provoquen constantment i fomenten el discurs de l'odi. Tot això acompanyat de multitud de silencis còmplices....

Avui, a LA CLAU de la nostra història volem recordar què ha passat a Catalunya en els darrers tres anys. Ho farem a través d’un llibre “Octubre al carrer”. Volem reviure, com es diu al llibre, “aquests mesos en què hem viscut, més que mai, la il·lusió de sentir-nos poble lluitant per la llibertat. En dèiem “la revolució dels somriures”. Ara sabem que també hi va haver llàgrimes. Res no ha acabat.”  

Octubre al carrer és més que un relat històric d’aquests darrers anys, perquè l’autora, responsable dels serveis jurídics de la Generalitat i per tant profunda coneixedora dels fets, no només ens els descriu de manera ordenada i metòdica, sinó que els relaciona amb el Dret avui vigent tant a l’Estat espanyol com a nivell internacional.