A la Magda Gregori, amb respecte, admiració i, sobretot, estima ("Som-hi. Comencem!")

El Vull una resposta d’avui dijous, 31 de gener, serà un programa diferent.  El viuré envaït de tot un seguit de sensacions i sentiments, alguns difícils d’explicar. El viuré amb una certa tristor i amb molta enyorança. El viure, també, amb una certa alegria i esperança en el futur. Avui, serà el darrer Vull una resposta que presentarà Magda Gregori.

El novembre de 2012, emetíem el primer programa de Vull una resposta dedicat al tema de les pensions. No va ser gens fàcil configurar l’estructura definitiva del programa. Les primeres emissions les feia gairebé en solitari i fent tots els papers de l’auca, de director a presentador passant per la producció i els guions. Era evident i necessari que si volíem fer un programa interessant i digne calia comptar amb col·laboradors que aportessin la seva feina per llençar definitivament el programa.

Tot va començar a canviar per millorar a partir de la incorporació a l’equip de Josep Pedrol que en va assumir les feines de producció i coordinació... i del que calgués. El van seguir en Jaume Antoni Morell, la Xènia Serrat i la Núria Orriols, que s’hi van incorporar en les tasques de guió i presentació. També vam poder comptar durant una temporada amb l’assessorament d’en Jordi Daroca.

Finalment, crec que va ser el 3 de juliol de 2014, quan estàvem acabant la segona temporada del programa, que va arribar la Magda...  la Magda Gregori.

S’hi va incorporar com a redactora i va començar a presentar algun dels programes, ja fos amb mi mateix o amb la Núria Orriols. Recordo que, al principi, li tenia força respecte a les càmeres i no acabava d’atrevir-se a presentar un programa en solitari. Poc a poc, però, va anar apareixent la Magda que tots coneixem: decidida, forta, valenta, periodista de pedra picada, excel·lent professional... I fins ara...

Recordo sovint l’Antoni Morell, la Xènia Serrat, la Núria Orriols... Tots van col·laborar a consolidar el Vull una resposta. Tots, també, van haver de deixar-nos per seguir el seu camí, que auguro ple d’èxits, tant per la seva vàlua professional com humana.

La Magda és la persona amb qui hem compartit més temps el Vull una resposta: 5 temporades. Des del 2014 fins ara. Cada setmana ens hem retrobat als estudis d’ETV (amb en Josep Pedrol, amb en Xavi Portet). Cada setmana hem comentat i reviscut junts l’actualitat política del país. Hem caminat pelgatss amb l’evolució del procés independentista, de la revolució del somriure a la declaració d’independència, els empresonaments i la repressió. De les alegries i les esperances als moments de tristor i decepció. 

El treball que ha fet la Magda i la personalitat que ha sabut donar al Vull una resposta ens constarà molt de substituir. Tot serà diferent. La trobarem molt a faltar, com a professional, però, sobretot, i especialment per a mi, com a persona.

Vull remarcar un aspecte que cal tenir molt clar i que no fa més que augmentar aquesta vàlua personal de la Magda i de tots els que han treballat i treballen per fer cada setmana el Vull una resposta. El pressupost del programa és zero. L’equip del programa, des de sempre, del primer a l’últim, dediquem el nostre temps i la nostra feina al Vull una resposta de manera totalment voluntària, i només amb un interès: oferir un programa digne i de qualitat que ens permeti revisar cada setmana l’actualitat política del país i seguir l’evolució del procés independentista en tots els seus vessants.

Magda...  Sóc enyoradís de mena i em costarà molt acostumar-me a no retrobar-te cada setmana a ETV. Trobaré a faltar les teves introduccions al programa del dia, sempre d’actualitat, sempre clares, sempre lúcides... Les frases que, de tant en tant, hi afegies... El teu “Som-hi! Comencem!” ... Com vam mostrar davant les càmeres la manera de trencar els ous per fer una truita... La teva manera de fer i de ser. El teu feminisme, com quan en el programa del 8 de març de 2018 vas trobar la manera de reivindicar els drets de les dones, vas decidir fer vaga i no presentar el programa. Ho vas fer amb aquesta frase:

Com deixa Rosa Luxemburg, cal que treballem, també des dels mitjans de comunicació, "per un món on ser totalment iguals, humanament diferents i plenament lliures". Avui, les dones, ens aturem.

Et trobaré a faltar.... però estic content perquè sé que ja has començat a menjar-te el món i... que te l’acabaràs menjant del tot! Mirra de deixar-ne una mica per a la resta de mortals.

Molta sort, Magda. Sé que, en un moment o altre, ens retrobarem per aquests camins, de vegades coincidents, de les nostres particulars Ítaques. Ha estat un plaer compartir amb tu aquests 5 anys inoblidables. Cinc anys d’aprenentatge,  també per a mi.

Acabo amb un poema per a tu. Un poema molt antic, d’un poeta de l’antiga Pèrsia. Un poema que té 700 anys i que va compondre Yalāl ad-Dīn Muhammad Balkhi, més conegut com a Radi. Fes-li cas. Fes cas a  la saviesa oriental del principis del segle XIII

Balla, com si ningú no et mirés

Estima, com si mai no t’haguessin fet mal,

Canta, com si ningú no t’estigués escoltant

Treballa, com si no et fessin falta els diners,

Viu, com si el cel fos a la terra.