L’any 1911, Fred Stark
Pearson fundava, a Toronto, El Canadà, l’empresa Barcelona Traction (Companyia
Limitada de Tracció, Llum i Energia de Bacelona). El 1951 va ser liquidada per
fallida després d’una conspiració de l’empresari Joan March. A causa del seu
origen canadenc, l’empresa va ser coneguda popularment com La Canadenca i va
arribar a controlar el 90% de la distribució elèctrica de Catalunya.
El febrer de 1919, anys
convulsos, en plena efervescència del pistolerisme i amb el rerefons
internacional de la Revolució Russsa, l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro,
filial de La Canadenca, va voler acomiada
8 treballadors administratius de les seves oficines. Tots els
treballadors del ram laboral de l’empresa van anar a la vaga convocat per la CNT,
sindicat majoritari a Catalunya en aquell època i que, a partir del 5 de
febrer, van paralitzar pràcticament la ciutat de Barcelona.
La resposta a la vaga va ser
una dura repressió, la detenció de dirigents obrers i sindicals i la declaració
de l’Estat de Guerra, que suposava la suspensió de les garanties
constitucionals.
El 19 de març, Salvador
Seguí (El Noi del Sucre) va arribar a un acord amb els representants patronals
que preveia la readmissió dels treballadors acomiadats i la millora en les condicions laborals. L’acord només va
durar 4 dies, ja que els militars es van negar a alliberar els 79 vaguistes
empresonats. Davant d’això, els sindicats van respondre amb la vaga general que
es va estendre a tot Catalunya.
Finalment, el 3 d’abril de
1919 el govern central va aprovar l’establiment de la jornada màxima de vuit
hores (una llarga reivindicació obrera). El governador civil de Barcelona i el
cap de policia van presentar la dimissió, així com el cap de Govern, el comte
de Romanones que va acabar provocant la caiguda de tot l’executiu. Al llarg de
la primera setmana d’abril es va normalitzar tota la situació i els obrers van
tornar als seus llocs de feina.
Enguany, es compleixen cent
anys de la famosa vaga de La Canadenca que va representar la primera gran
victòria obrera de la història de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada