La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis (DAVANTAL del programa 132 de LA CLAU de la nostra història)

Benvingudes i benvinguts a LA CLAU de la nostra història núm. 132.

L’estany de Banyoles va ser espectador, fa uns set mil quatre-cents anys, de l’arribada d’un grup de persones forasteres que s’establiren a la vora de l’aigua. Triaren un petit territori privilegiat que concentrava una gran diversitat de recursos, un lloc ideal per construir un poblat estable i per fer de pagesos i ramaders.

Aquest grup es va assentar a la vora de l’estany en un territori on escassos grups d’indígenes seguien mantenint formes de vida associades a la cacera, la recol·lecció i el nomadisme. Els homes i les dones nouvinguts introduïren plantes i animals domèstics, tecnologies, poblats estables i noves maneres de pensar que transformarien radicalment la relació tradicional amb el medi.

L’any 1990, arran de les obres d’enjardinament del parc de la Draga, es va descobrir aquest jaciment, l’únic neolític lacustre conegut a la península Ibèrica i un dels més antics de la Mediterrània. Els seus paral·lels més pròxims, quant a emplaçament i tipus d’hàbitat, es troben a centre-Europa, si bé la Draga és més d’un miler d’anys més antic.

El jaciment és excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat. En segon lloc, pel fet que es tracta d’un assentament a l’aire lliure que perdura durant uns quatre-cents anys. I, per últim, i potser el més remarcable, per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts per l’aigua. Això ha propiciat que una bona part de les restes s’hagi conservat en un ambient sense oxigen, fet que ha permès que es preservi la matèria orgànica (fusta i fibres) amb la qual s’havien fet les cabanes i tota mena d’estris.