Transgredir la transgressió. La revolta dels pijames (Dedicat als alumnes de 6è del pijama de Santpedor)

Transgredir la transgressió. La llavor de la revolta.

Us confesso que no m’agrada gaire el Carnaval. Massa soroll i massa disbauxa. Tampoc no he sigut mai un gran "transgressor". Encara menys m’agrada disfressar-me, si bé alguna vegada m’ha tocat fer-ho, i no precisament per Carnaval.

Aquests darrers dies ha saltat la notícia d’una polèmica a l’escola Riu d’Or de Santpedor. Un grup de nens de 6è van decidir no disfressar-se com la resta en aquesta setmana de Carnestoltes. Es veu que des del centre portaven dies fent tallers amb els nens perquè tal d’anar creant els complements de la seva disfressa per a la festa. La finalitat era cada dia sumar una part d’aquesta disfressa que acabava sent un superheroi a final de setmana. Aquell dia tocava portar un cinturó. Un grup d’alumnes, però, van decidir disfressar-se pel seu compte i van aparèixer el dia de Carnaval amb pijama. Els “dissidents” han estat castigats amb una setmana sense pati.

El que més m’ha sorprès són els arguments de l’escola per justificar aquest càstig: “les normes es creen per facilitar la convivència. Si cadascú fes el que vogués, no hi hauria ni ordre ni concert”. És a dir, disciplina, ordre, obediència i poder....a la setmana de Carnaval!

Potser caldria recordar què és i que signifiquen les festes de Carnaval. En un article molt interessant publicat al diari ARA amb un títol força definitori  “Festes d’hivern i carnaval: La llavor de la revolta” s’hi diuen coses tan interessants com aquestes:

Biel Mayol, doctor en Història ens explica unes festes que formen part del calendari carnavalesc i ens diu que “són disbauxa, són contestació.” Un altre doctor en Història, el manacorí Antoni Vives explica que “Durant aquestes festes hi ha llicència per transgredir les normes, per dir coses més gruixudes de les que es dirien un altre moment. Es beu i es menja sense mesura. Hi ha sexe, i hi ha violència, en el sentit de risc. Hi ha, en definitiva, permissivitat perquè passin coses que no passen durant la resta de l’any”.

Aquestes festes qüestionen el poder... “La festa popular és vista com un gran mostrador de les idees on els qui malavegen per transformar la societat i fer-la progressar i millorar veuen una oportunitat per sembrar la llavor de la revolta [..]amb el carnaval ens imaginem que les coses podrien ser d’una altra manera”.

I l’antropòleg Marcel Pich rebla el clau “una festa mai no és controlable, perquè si és controlada no és una festa”.

En aquest nostre món de normes i lleis, de policia, fiscals i jutges, de polítics i governs, de mestres, consells escolars i AMPA’s potser els únics que semblen haver entès el significat i el contingut dels Carnavals han estar el grup d’alumnes de 6è del pijama de Santpedor.

La transgressió ha estat transgredida. La llavor de la revolta.