He viscut i conviscut durant
50 anys a Esplugues de Llobregat, al Baix Llobregat. El meu activisme polític,
lingüístic i cultural s’ha desenvolupat, doncs, majoritàriament en aquest poble
i en aquesta comarca.
Des de fa un any i mig
visc a Vilafranca del Penedès... i n’estic
molt satisfet. A hores d’ara, però, encara intento situar-me en el món cultural
i polític de la ciutat. Per tant, encara manifesto la meva ignorància, en bona
part, pel que fa a tot aquest món vilafranquí.
Aquest preàmbul és perquè
voldria comentar les recents declaracions de l’alcalde Pere Regull al diari
local 3 de vuit. Diu el cap de
llista de Junts per Catalunya:
En
relació a l’oferiment d’Esquerra Republicana de formar un govern 100 %
republicà, des de Junts per Vilafranca volen manifestar que, “tot i que aquesta
seria la nostra voluntat, també està molt clar que la formació de govern haurà
de dependre dels acords que hi hagi sobre el programa a fer en els següents
quatre anys”.
Fins aquí, completament d’acord.
Continua, però, Pere Regull:
“Plantejar-ho
tan sols en els termes de fer un ajuntament republicà, no respon a la realitat,
ja que el 99% de les decisions que es prenen a l’Ajuntament no tenen res a
veure amb la consecució de la república. Per tant, de ben segur, hi hauria
acord en el 1% i ara falta posar-nos d’acord en el 99% restant”.
Són aquestes paraules de l’alcalde
les que, malgrat ser un nouvingut a la ciutat, em permeto contradir.
Accepto que les eleccions
municipals tenen la seva especificitat. Reconec que els problemes de cada
municipi i les possibles solucions tenen un alt grau d'importància a l'hora de
votar per una o altra candidatura... Ara bé, en la situació i el context en què
viu aquest país des de fa uns quants anys, les eleccions municipals formen
part, també, del procés d’independència.
Tots podem estar plenament
d’acord que la política municipal té com a eix bàsic garantir l’interès comú
dels ciutadans en la gestió del seu poble o ciutat, la millora de la
col·lectivitat i la participació en la resolució dels problemes comunitaris.
Avui, més que mai, però,
aquesta millora està unida a la consecució de la independència nacional de
Catalunya, perquè sense disposar plenament dels nostres recursos econòmics,
sense capacitat per autogestionar el nostre benestar col·lectiu, ni poder
decidir lliurament el futur, no podem construir un país al servei del nostre
poble. Si no hi ha independència, hi haurà escanyament financer i retallades
dràstiques, també pel que fa a l’autonomia municipal.
A Catalunya, el món local,
davant les cruïlles històriques, ha estat fonamental i determinant. Els
municipis han representat, en la nostra historia moderna, el centre de la
lluita per les llibertats, la democràcia, la cultura, el benestar del poble i
la independència.
Des de la Diputació de
Barcelona, el 1873, el diputat republicà Baldomer Lostau declarava la
constitució de l’Estat Català dins d'una República Federal.
Fa més de 100 anys, el 6
d’abril de 1914, es va viure una de les èpoques més transcendents de la
història d’aquest país, la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Un any
abans, el 1913, més de mil ajuntaments catalans que representaven el 90% de la
població van donar suport al Plebiscit Municipal que demanava la creació
d'aquesta Mancomunitat.
Prat de la Riba deia: “Tenir
els ajuntaments és tenir també Catalunya. Renovar la vida de les corporacions
municipals, deslliurar-les de l’esclavitud de la vella política, fer-hi arribar
la primavera de la nostra renaixença que vivifica i fecunda i regenera, és
renovar i deslliurar i fecundar tot Catalunya”.
Un altre exemple de la
lluita nacional des dels municipis ens porta a l'any 1931 quan, desprès de la
victòria a les eleccions municipals, en Francesc Macià proclamava la República
Catalana.
Molt més a prop tenim la
data del 4 d’octubre de 2014. Aquell matí, el Palau de la Generalitat va ser
escenari d’un acte històric per al municipalisme català. Més de 900
ajuntaments, que representaven el 88% de la població de Catalunya, les quatre
Diputacions i les Entitats Municipals Descentralitzades van donar suport a la
consulta del 9N sobre la independència.
I més recent encara... més
de 700 alcaldes van ser imputats per la seva col·laboració en el referèndum d’autodeterminació
de l’1 d’octubre.
Els municipis són el primer
graó de les nostres institucions nacionals. El compromís dels ajuntaments amb
els anhels d'independència del nostre poble resulta essencial. Per això necessitem el màxim d’ajuntaments independentistes que puguem aconseguir. Ajuntaments que
hauran de governar el dia a dia del seu poble o ciutat, però que també seran
decisius en la lluita per la independència.
Per tant, manifestar que “les decisions que es prenent als ajuntaments no tenen res a veure amb la consecució de la República” representa,
a més d’un greu error polític, trair la confiança de milers d’electors. I cal tenir en compte que l'alternativa a pactar amb ERC seria pactar, com en els darrers 4 anys, amb el PSC, el partit del 155.
El municipalisme, com sempre
que el país l'ha necessitat, estarà al servei de Catalunya. Espero, també, que
l’ajuntament de Vilafranca del Penedès sigui un bon gestor per a tots els
ciutadans que hi residim, però que també esdevingui una bona eina per assolir
la República catalana independent.