Les decisions dels ajuntaments no tenen res a veure amb la República? (Comentaris a l'entorn d'unes declaracions de Pere Regull alcalde de Vilafranca del Penedès)

He viscut i conviscut durant 50 anys a Esplugues de Llobregat, al Baix Llobregat. El meu activisme polític, lingüístic i cultural s’ha desenvolupat, doncs, majoritàriament en aquest poble i en aquesta comarca.

Des de fa un any i mig visc  a Vilafranca del Penedès... i n’estic molt satisfet. A hores d’ara, però, encara intento situar-me en el món cultural i polític de la ciutat. Per tant, encara manifesto la meva ignorància, en bona part, pel que fa a tot aquest món vilafranquí.

Aquest preàmbul és perquè voldria comentar les recents declaracions de l’alcalde Pere Regull al diari local 3 de vuit. Diu el cap de llista de Junts per Catalunya:

En relació a l’oferiment d’Esquerra Republicana de formar un govern 100 % republicà, des de Junts per Vilafranca volen manifestar que, “tot i que aquesta seria la nostra voluntat, també està molt clar que la formació de govern haurà de dependre dels acords que hi hagi sobre el programa a fer en els següents quatre anys”.

Fins aquí, completament d’acord. Continua, però, Pere Regull:

“Plantejar-ho tan sols en els termes de fer un ajuntament republicà, no respon a la realitat, ja que el 99% de les decisions que es prenen a l’Ajuntament no tenen res a veure amb la consecució de la república. Per tant, de ben segur, hi hauria acord en el 1% i ara falta posar-nos d’acord en el 99% restant”.

Són aquestes paraules de l’alcalde les que, malgrat ser un nouvingut a la ciutat, em permeto contradir.

Accepto que les eleccions municipals tenen la seva especificitat. Reconec que els problemes de cada municipi i les possibles solucions tenen un alt grau d'importància a l'hora de votar per una o altra candidatura... Ara bé, en la situació i el context en què viu aquest país des de fa uns quants anys, les eleccions municipals formen part, també, del procés d’independència.

Tots podem estar plenament d’acord que la política municipal té com a eix bàsic garantir l’interès comú dels ciutadans en la gestió del seu poble o ciutat, la millora de la col·lectivitat i la participació en la resolució dels problemes comunitaris.

Avui, més que mai, però, aquesta millora està unida a la consecució de la independència nacional de Catalunya, perquè sense disposar plenament dels nostres recursos econòmics, sense capacitat per autogestionar el nostre benestar col·lectiu, ni poder decidir lliurament el futur, no podem construir un país al servei del nostre poble. Si no hi ha independència, hi haurà escanyament financer i retallades dràstiques, també pel que fa a l’autonomia municipal.

A Catalunya, el món local, davant les cruïlles històriques, ha estat fonamental i determinant. Els municipis han representat, en la nostra historia moderna, el centre de la lluita per les llibertats, la democràcia, la cultura, el benestar del poble i la independència.

Des de la Diputació de Barcelona, el 1873, el diputat republicà Baldomer Lostau declarava la constitució de l’Estat Català dins d'una República Federal.

Fa més de 100 anys, el 6 d’abril de 1914, es va viure una de les èpoques més transcendents de la història d’aquest país, la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Un any abans, el 1913, més de mil ajuntaments catalans que representaven el 90% de la població van donar suport al Plebiscit Municipal que demanava la creació d'aquesta Mancomunitat.

Prat de la Riba deia: “Tenir els ajuntaments és tenir també Catalunya. Renovar la vida de les corporacions municipals, deslliurar-les de l’esclavitud de la vella política, fer-hi arribar la primavera de la nostra renaixença que vivifica i fecunda i regenera, és renovar i deslliurar i fecundar tot Catalunya”.

Un altre exemple de la lluita nacional des dels municipis ens porta a l'any 1931 quan, desprès de la victòria a les eleccions municipals, en Francesc Macià proclamava la República Catalana.

Molt més a prop tenim la data del 4 d’octubre de 2014. Aquell matí, el Palau de la Generalitat va ser escenari d’un acte històric per al municipalisme català. Més de 900 ajuntaments, que representaven el 88% de la població de Catalunya, les quatre Diputacions i les Entitats Municipals Descentralitzades van donar suport a la consulta del 9N sobre la independència.

I més recent encara... més de 700 alcaldes van ser imputats per la seva col·laboració en el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre.

Els municipis són el primer graó de les nostres institucions nacionals. El compromís dels ajuntaments amb els anhels d'independència del nostre poble resulta essencial. Per això necessitem el màxim d’ajuntaments independentistes que puguem aconseguir. Ajuntaments que hauran de governar el dia a dia del seu poble o ciutat, però que també seran decisius en la lluita per la independència.

Per tant, manifestar que “les decisions que es prenent als ajuntaments no tenen res a veure amb la consecució de la República” representa, a més d’un greu error polític, trair la confiança de milers d’electors. I cal tenir en compte que l'alternativa a pactar amb ERC seria pactar, com en els darrers 4 anys, amb el PSC, el partit del 155.

El municipalisme, com sempre que el país l'ha necessitat, estarà al servei de Catalunya. Espero, també, que l’ajuntament de Vilafranca del Penedès sigui un bon gestor per a tots els ciutadans que hi residim, però que també esdevingui una bona eina per assolir la República catalana independent.