La llengua del futur i el futur de la llengua o... els nostres fills són deixebles d'Internet

Tot plegat va començar poc després de llegir l’article que Pau Vidal va publicar a Vilaweb “El català que oye Sherman”. El seu contingut em va fer reflexionar, una vegada més, sobre el català i, sobretot, com ha d’afrontar la llengua catalana aquest món trepidant del segle XXI que sembla funcionar a milers de revolucions per segon.

Així que a la gent de la CAL ens va semblar que seria molt interessant fer u acte en què el filòleg i periodista Pau Vidal pogués parlar, de manera distesa, amb la comunicadora, humorista, escriptora i guionista Maria Rovira, coneguda també com “Oye Sherman” i Maria “Sherman” Rovira.

El resultat va ser extraordinari. Vidal va aportar el marc, per dir-ho d’alguna manera, més “teòric” i la Maria ens va presentar un seguit de mostres de ·"youtubbers" i  “instagramers”, a més d'una de les seves creacions per al youtube.

L’acte estava emmarcat dins del cicle Capvespres oberts que mensualment tenen lloc al local social de la CAL. El vam titular “La llengua del futur i el futur de la llengua” i el que hi vam assistir ens vam sentir interpel·lats des del primer moment. El debat va ser continu i intens, amb una interacció total entre “conferenciants” i públic. Hi va haver de tot: controvèrsia, sorpresa, entusiasme, escepticisme, incredulitat, estupefacció... però, per damunt de tot, un gran interès i un intens debat.

La plataforma Youtube va néixer el 2005. Twitter el 2006 i Instagram el 2010. És a dir, els adolescents i joves d’ara, de l’any 2019, han crescut amb aquestes plataformes. Per a ells són més normals i més usades que la pròpia televisió. Pau Vidal afirma, doncs, que és en aquest món de l’audiovisual en general, però sobretot, en el des les plataformes actuals i futures de la xarxa on ens estem jugant el futur del català. És d’on beuen la gran majoria de joves del país i són, per tant, ho vulguem o no, models de llengua, de llengua oral. És, metafòricament, la paella de la llengua, on s’hi estan posant els ingredients i on caldrà cuinar el català del futur. Per això és indispensable que els ingredients siguin de bona qualitat i genuïns. El que en diríem de Km 0, de proximitat.

En l’article de Pau Vidal “Ens calen youtubbers catalans” ens diu:

Els besavis van ser deixebles dels contes a la vora del foc; els avis, del fulletó i la premsa escrita; els pares, del teatre i la televisió; i nosaltres, del cinema i la literatura. Ara el cercle de l’oralitat es tanca: els nostres fills són deixebles d’internet. Per això necessitem armes més eficaces que els manuals acadèmics, que les campanyes governamentals, que la microcorrecció personalitzada. Necessitem models. Cantants, actors i actrius, esportistes, rapers i trapers. Però sobretot influencers (sí, aquesta paraulota tan lletja). Influenciadors. Gent que mostri amb l’exemple que el català és una més de les llengües que poblen tant el món com l’ultramon.

Us recomano els dos articles que, sobre el tema, ha escrit en Pau Vidal: “La llengua que oye Sherman” i “Enscalen youtubbers catalans”. No us perdeu tampoc algunes de les “mostres” que vam comentar durant l’acte:  “Es buscaOye Sherman - The Princess of Sant Gervasi”   “Fer-se lesbiana” de Leopolda Olda     i “Els jerseis de la mare” de Juliana,  les tres a Youtube; i “Insultos intraducibles” de Pol Gise a Instagram