Som a les portes d’un nou 11
de setembre. Diferent i controvertit, com sempre, perquè cada any el context
polític i social, les prioritats i les necessitats del moviment independentista
han estat, sempre diferents.
L’11 de setembre sempre ha
estat una data clau. Des de 2012, les manifestacions i concentracions
convocades per l’ANC han estat el punt d’inici, el punt de sortida de les
campanyes i accions per aconseguir diferents objectius (el gir cap a
l’independentisme de CiU; eleccions; el 9-N; l’1 d’octubre...). Abans de
guanyar cadascun dels objectius ha calgut guanyar l’11 de setembre.
Enguany, en aquest sentit,
res ha canviat. Cal guanyar, una vegada més, l’11-S.
Fent un repàs als anteriors
11-S, m’he adonat que tot està ja dit. Així que comparteixo amb vosaltres allò
que he escrit des del 2012 fins ara. Crec que pràcticament tot és encara vàlid,
si més no, pel que es pot extreure del contingut dels diferents missatges. Tot
és vàlid, encara, per a aquest 11-S de 2019, potser el que marcarà l’inici de
la tercera etapa del procés d’independència.
Començo, però, pel 2013. Em
sembla una bona introducció...
Sonen
les campanes de la Seu Vella de Lleida. Cerco les mans de les persones que tinc
al costat i ens enllacem fortament. Tinc un nus a la gola i per la meva ment
desfilen, de manera ràpida, imatges com en un flasback cinematogràfic.
Torno
a principis de 2010, pocs mesos després de les consultes d’Arenys de Munt i em
sembla sentir la veu de Jose Josep M. Ximenis animant-me a participar en el
Moviment Independentista, embrió de l’actual Assemblea Nacional Catalana
(ANC)... Esplugues decideix, la consulta del 20 de juny de 2010. La Conferència
Nacional per l’Estat propi del mes de març de 2011. La meva experiència al
Consell Permanent de l’ANC, encara en l’etapa constituent. L’assemblea
constituent de l’ANC el març de 2011. El primer Secretariat Nacional (SN). La
manifestació de l’11 de setembre de 2012. Les darrers eleccions a SN. El càrrec
de Vicepresident...
Tantes
i tantes experiències viscudes! Sembla tan llunyà aquell gener de 2010! Han
passat tantes coses en aquest país!
11-S de 2012... La Marxa cap a la independència...
Els
dies que falten fins a l’11 de setembre seran dies d’activitat frenètica. Som
en mesos de vacances i de descans... l’ANC, però, no fa vacances. L’ANC no
descansarà fins a aconseguir la independència.
Us
demanem un esforç amb la mirada posada en aquest 11 de setembre històric. Només
depèn de nosaltres. Si anem junts, units per un sol objectiu. Si tots i totes,
en la nostra diversitat i complexitat, ens posem darrera de la pancarta
Catalunya nou Estat d’Europa... si ho fem i estic segur que ho farem... ningú
absolutament ningú ens podrà aturar!
Tothom a Barcelona l’11 de setembre! Tot el país en
marxa sobre Barcelona per l’Estat propi!
L’endemà
de l’11-S del 2013.....
La
cadena humana de l’11 de setembre forma part d’aquesta manera de fer que és la
Via Catalana cap a la Independència. I el poble que ha estat capaç de fer una
acció d’aquesta magnitud és capaç de convèncer a tothom que la independència no
és el final de res, sinó que és el principi de tot. Que la independència és la
gran oportunitat. La gran oportunitat de trobar vies de solució per als
problemes que tenim com a societat. La gran oportunitat d’un futur millor per a
tothom. La gran oportunitat de millorar, de construir una societat amb més
justícia social, amb més aprofundiment democràtic, una societat més pròspera,
una societat de futur en què puguin viure millor els nostres fills i els
nostres néts.
Ara,
cada vegada més, és el moment de la unitat d’acció. Societat civil, polítics,
govern i institucions estem obligats a fer junts aquest camí cap a la llibertat.
El
2014 l’objectiu era el 9-N...
L'11S
és el dia clau en aquesta cursa per etapes. L'11S és la meta volant, aquella meta
situada en un port de muntanya de dificultat considerable. És aquella meta que
cal guanyar de manera inqüestionable per demostrar al món sencer en general, i
a l'Estat espanyol en particular, la nostra ferma decisió de votar i guanyar la
nostra independència.
L'11S
és l'espai on demostrarem una vegada més on és l'autèntica força del procés; en
la força de la gent. Aquest 11S ha de ser recordat com el més important de tota
la història del país. Un 11S que ha de superar la manifestació del 2012 i la
cadena del 2013. Un 11S que serà la clau de volta que ens conduirà a votar i
guanyar el 9N
El
2015 amb el 27-S en el punt de mira....
L’11-S
guanyarem el carrer i el diumenge 27 de setembre, la independència guanyarà a
les urnes. Guanyarà a la manera d’aquest país: democràticament i pacíficament.
Guanyarà de manera inqüestionable i les candidatures que incorporen en el seu
programa la independència començaran la construcció d’un nou país.
Això
és el que passarà el 27 de setembre... Ara bé, que ningú esperi un camí de
roses, ni d’aquí al 27 ni molt menys encara a
partir del 28.
L’Estat
espanyol ho està intentat tot i està fent servir tots els mitjans de què
disposa, guerra bruta inclosa. Ho sabíem i estic segur que estem preparats per
afrontar el que calgui. El camí que encara ens toca recórrer és llarg i ple
d’entrebancs. Aquesta evidència, però, en cap cas ens ha de fer disminuir la
nostra capacitat d’il•lusió i de convenciment. En cap cas ha de reduir la
nostra força i coratge, ans al contrari, ha de ser el detonant que ens esperoni, més si cal, de cara al 27 i el
post 27.
Ens
queda, encara, molt a suportar, molt a patir. Ens queda, encara, molt a fer.
Però res ens pot aturar. Tenim la il•lusió, el convenciment, la força i el
coratge. Tenim la força de la gent.
Sabem
que només depèn de nosaltres.
2016...40 anys de l'11-S de Sant Boi...
Queden
pocs dies per a un nou 11 de Setembre, que torna a ser, malgrat ens acusin de
reiteratius, decisiu i històric. De fet, tots els 11-S han sigut, en major o
menor grau, històrics i, molts, decisius per avançar en el camí de les
llibertats nacionals i socials. És bo recordar-ho enguany quan es commemoren 40
anys d’un històric i decisiu 11-S a Sant Boi de Llobregat.
Cada
11-S ens ha apropat una mica més a la independència. I és convenient
remarcar-ho avui, quan algunes veus alcen la bandera del pessimisme, d’un
pretès cansament i desencís. ’un hipotètic estancament del procés. Quan altres
veus es queixen d’un suposat “processisme” que ha estancat el procés, que no
avança i que, diuen, ja fa massa anys que dura. Uns i altres creuen que estem
perdent posicions i reclamen tirar pel dret de manera urgent i ràpida.
Nosaltres
som a punt... A punt pel que calgui.
A
punt per a la República, sí, però també a punt per mostrar el suport a les
nostres institucions i als nostres representants. Suport i, alhora exigència,
per tal que siguin fidels al mandat del 27-S. A punt per fer front a les
accions polítiques i judicials que ens puguin venir des de l’Estat espanyol. A
punt per defensar el nostre model educatiu i lingüístic. A punt pel referèndum.
A punt per proclamar la independència.
2017...
a 20 dies del referèndum...
L’1
d’octubre una part de la Nació, nosaltres, les generacions afortunades, podem
fer el pas definitiu per la recuperació de les llibertats perdudes. La victòria
del SÍ en el referèndum d’autodeterminació obrirà el camí a la constitució de
la nova República catalana independent.
Confiança,
determinació i coratge.
La
confiança ens donarà el coratge que necessitarem per reforçar la nostra
determinació. Ni un pas enrere per assegurar l’exercici del nostre dret a
l’autodeterminació. Ni un pas enrere per assegurar la victòria del SÍ i la proclamació de la nova República
catalana.
L’1
d’octubre votarem i l’1 d’octubre guanyarem, per tots els que ens han precedit.
Pels nostres fils i pels nostres néts. Per un país de futur. Per un país
millor. Per un país lliure.
I,
finalment, el 2018. L’independentisme de l’1 d’octubre...
Sí...
Avui, com ahir i com demà. exigim la llibertat dels empresonats, el retorn dels
exiliats i expressar el suport a tots els que avui en dia pateixen la repressió
de l’Estat espanyol. Sempre serem amb ells, mai els deixarem sols. Ara bé, cal
deixar ben clar, cal remarcar-ho una i altra vegada que són molt més que presos
polítics... s’han convertit en veritables ostatges del govern espanyol. No
podem confiar en la justícia espanyola perquè els ostatges només són alliberats
mitjançant pactes polítics d’igual a igual...i això només serà possible si som
capaços de fer efectiva la independència i la República catalana.
Nosaltres,
la gent, vam fer el que havíem de fer. L’1 d’octubre va ser una gran victòria i
així l’hem de veure, així l’hem de recordar, així l’hem de reivindicar.
El
passat, passat està. Malgrat tot, el passat, passat està. A l’Assemblea vaig
aprendre moltes coses. Entre altres la de mirar sempre endavant i pensar i
actuar sempre en positiu. Mirem enrere, doncs, només per aprendre dels errors
comesos i per evitar que no es tornin a repetir.
El
passat, passat està, Tenim al davant tres dates claus.. la primera, avui mateix,
11de setembre, en què hem de tornar a demostrar i a demostrar-nos que res ha
canviat, que som aquí, com sempre, disposats a fer efectiva la independència i
la República catalana. Després vindran
l’1 d’Octubre i els judici als presos polítics. Preparem-nos, posem tots
els esforços a reforçar la nostra determinació i coratge. Som majoria els que
volem una República catalana independent. Ara per ara, eixamplar la base social
mai pot ser l’objectiu dels independentistes. En tot cas, augmentar aquesta
majoria que ja vol la República, serà la conseqüència inevitable de la nostra
actuació, del nostre missatge, de la nostra feina en pro de les llibertats
nacionals i socials.
11-S de 2019... El
bon amic Francesc Abad em va recordar, en un darrer article que us recomano el patriota Antoni Massaguer:
Per
vèncer cal ser-hi sempre. Per vèncer cal anar-hi sempre.
Anar-hi,
anar-hi, anar-hi sempre.
