Tres mostres més del tema del mar a la literatura...
En primer lloc, Virginia Wolf i "Les Ones"
El mar ressonarà a les meves orelles. Els pètals blancs
s'enfosquiran amb aigua de mar. Suraran per un moment i després s'enfonsaran.
Portant-me sobre les ones m’hi trobaré al
damunt.
"Una tarda per mar i altres narracions", de Joaquim Ruyra. Narrativa curta a través de set relats escrits entre 1879 i 1903.
Després, vinga vogar i mar enfora s’és dit. Anàvem a quatre
rems, i en Canari portava el timó. Quin delit! Quin entusiasme! Que era de bon
rebre, al front i a les galtes, el buf del vent, impregnat d’una polseta de ruixims!
Un garbinet fresc, oratjós i joguiner volava en ample vol per la planura del
mar, enravenxinant les ones sense embravir-les. Tot era vida i moviment. Arreu
arreu, les ones corrien, rodolaven, saltironaven i tentinejaven amb moviments
d’alegre embriaguesa. S’engallaven, traient unes crestes verdes, fines,
diàfanes, que, banderejant, s’aprimaven fins a rompre’s en floquets d’escuma. Aquí
s’empaitaven, amoroses, petonejant-se amb un decandiment esllanguit i graciós a
l’assolir-se; allí s’esbadellaven suaument com una boca que esclafeix a riure.
Com un estol de mainada tafanera, venien a palpar i colpejar els costats del
gussi, a passar-li per dessota, pegant-li culada, o a esllomar-se bojalment en la
roda de proa.
I una altra narració de Joaquim Ruyra: "Mar de llamp" dins de "Marines i boscatges".
El mar, fatigat per la pressió que sofria, s'enfonsava
a trossos, i es botia després amb un panteix pesat, que de moment se feia més
visible. Grosses ones se rebentaven ja en la platja i llengüejaven escumoses
fins als herbeis. I la remor llunyana augmentava ronca, profunda, solemne,
distingint-se a pesar dels altres sorolls més balandrers que atabalaven l'aire.
Era la grossa maror de fora, que s'anava atansant. Venia tota blanca d'escuma,
fent cavalls enormes que a cada instant, en llurs bots, aixecaven més altes les
gropes monstruoses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada