Al segle XIV, durant els
anys 1356 i 1369, es va desencadenar una guerra entre Pere el Cerimoniós de la
corona de Catalunya i Aragó i Pere el Cruel de Castella. Una guerra que és
coneguda com “La guerra dels dos Peres”
a la qual Pere el Cerimoniós va dedicar el sisè i darrer capítol de la
seva Crònica.
Aquesta guerra tenia motius
polítics -la lluita per l'hegemonia a la Península- i motius econòmics -la
defensa del comerç a la Mediterrània, que havia donat lloc a la guerra de Pere
el Cerimoniós contra Gènova, aliada de Castella.
Va ser una guerra de setges
i treves efímeres i, també, d’intrigues i crims. Els exèrcits castellans van
envair reiteradament València i Aragó, i l’esquadra castellana va arribar a
atacar les ciutats de Barcelona i València.
La campanya definitiva
contra Castella va comptar amb l'ajut de França i del Papa, que van enviar a
Pere el Cerimoniós les Grans Companyies, tropes mercenàries que havien lluitat
tant a favor de França com d'Anglaterra en la Guerra dels Cent Anys.
La mort de Pere el Cruel, a
mans del seu germanastre, el 23 de març de 1369, va posar fi a la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada