Article publicat a larepublica.cat
El president Torra convocarà eleccions una vegada hagin estat aprovats els pressupostos. Juny...octubre? Com més tard millor si volem afrontar-les amb garanties d’èxit i que l’independentisme pugui superar el 50% dels vots emesos vàlids.
Fins ara, els partits
independentistes han estat sempre la baula feble del procés. Els espectacles
tristos i decebedors que hem patit amb picabaralles o baralles directament
entre partits que constitueixen el Govern actual de la Generalitat. Uns partits
que han centrat la lluita per aconseguir
l’hegemonia dins d’un context autonòmic en comptes d’establir estratègies
comunes que condueixin a la victòria de l’independentisme.
El partidisme ha estat el
virus que ha contaminat les diferents estratègies dels partits
independentistes. Malgrat els discursos en favor de la unitat, mai no ha estat possible
superar els interessos de partit, en principi, legítims, però que no han ajudat
a culminar amb èxit el procés. I no hi ha cap indici que això hagi de canviar
després de les eleccions.
En aquests moments, hi ha
pel cap baix, sis forces polítiques que pensen presentar-se a les properes
eleccions. A banda dels “clàssics” ERC, JxCat
i CUP, també han decidit que es presentaran el FNC (Front Nacional de
Catalunya), Primàries Catalunya i Demòcrates (si no s’estableix una estratègica
comuna). A més, tenim la Crida, que es troba en els llimbs polítics, encara no
sabem què vol ser quan sigui gran i, per tant, és impossible predir què farà
davant d’una convocatòria d’eleccions.
Si finalment aquesta
situació es confirma i l’electorat independentista es troba amb cinc o sis
opcions de vot, ens podríem veure abocats a un desastre de magnitud
considerable. Anant bé, podrien donar uns resultats similars als que ja tenim:
una majoria independentista al Parlament, possiblement més fragmentada, sense
un full de ruta comú ni tampoc una estratègia unitària, sinó més aviat amb
estratègies contraposades. No estaríem en condicions d’instaurar la República
catalana i entraríem en un període fosc d’autonomisme controlat del qual ens
costaria molt tornar-ne a sortir.
El dissabte 22 de febrer es
va presentar a l’Ateneu Barcelonès Independentistes d’Esquerra que ha promogut
un manifest de suport al Consell per la República, al president Puigdemont, al
conseller Comín i a la consellera Ponsatí. Més enllà del manifest,
Independentistes d’Esquerra té posat el seu punt de mira en l’assemblea oberta
que tindrà lloc el proper 29 de març.
Independentistes d’Esquerra
és un reflex del que pensa molta gent en el país. Que l’1 d’octubre vam guanyar. Que cal
acabar amb aquestes estratègies partidistes. Que cal acabar amb les baralles
entre partits independentistes per veure qui és el més gran, qui és el que ha
de liderar el moviment. Que cal acabar amb una manera de fer política més pròpia del segle XIX que del segle
XXI. Que potser ha arribat el moment de
la unitat construïda de baix a dalt.
Per això em quedo amb dues
de les frases que independentistes històrics van pronunciar el 22 de febrer:
Ha
arribat l’hora de superar la confrontació fratricida en la que s’estan
convertint les eleccions de tot tipus en el nostre país. Ens cal construir una
Candidatura de país, construïda des de la radicalitat democràtica, de baix a
dalt, a la que els partits i entitats hi donin suport sense condicions ni
quotes. Hem de començar a construir el nou sistema polític des d’ara mateix.
Per
guanyar la independència, cal una entesa política d'ampli ventall ideològic i
social. Així ho han fet moltes altres nacions que han esdevingut lliures, i
així ho hem de fer també el poble català. Això és la unitat estratègica d'un
Bloc Republicà.
En aquests moments, per a les més de 5.400 persones adherides
fins ara, Independentistes d’Esquerra és només una escletxa de llum enmig de la
grisor o de la negror absoluta dels partidismes estèrils. El que acabi sent
dependrà, afortunadament, de la gent. Tot el contingut que configurarà Independentistes
d’Esquerra sortirà del debat en línia sobre les ponències que es presentaran a
partir del 9 de març. D’aquest debat, en sorgiran les ponències definitives
que, conjuntament amb aquelles esmenes que quedin vives, es presentaran per a
la seva aprovació, si s’escau, en l’assemblea oberta del 29 de març.
Serà llavors quan sabrem el
camí que volen emprendre els Independentistes d’Esquerra, Serà llavors quan
podrem construir una nova eina que treballi per fer efectiva la independència i
instaurar la República catalana. Una eina que només tindrà sentit si treballa
al servei d’una unitat estratègica comuna, transversal, plural, transparent i
basada en la radicalitat democràtica.
Per això sóc a
Independentistes d’Esquerra. Per això participaré en el debat i en l’assemblea
oberta el 29 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada