El poemari està estructurat
en tres parts. La primera, “Tornar a casa” des de la seva arribada d’Essaouira
a Vic. Són els versos més carregats de records, més carregats d’enyor de la
persona estimada, dels moments viscuts...
Tornar és obrir la porta de casa
I sentir l’olor de la nostra vida
[...]
Tornar és escoltar només silenci
quan et dic bon dia.
Hi ha records, hi ha
moments que el temps mai no pot esborrar:
M’envolten parets de colors càlids,
però tenyides de fred,
que t’enyoren
[...]
Dormo com sempre,
al cantó dret.
[...]
El teu “com sempre”
ja no existeix
El darrer dels versos
d’aquest apartat, sembla obrir, però, una finestra a l’esperança, una finestra
a un reviure encara incert:
No hi matí
que no surti el sol,
que no canti el gall,
que no piulin els ocells,
que no miolin els gats...
Passi el que passi,
no hi ha matí
que la vida
no es torni a llevar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada