Amb quina actitud afronto la vida.-1- (10. Joan Guarch. Reflexions i confinament)

TRENCO LA RUTINA. DEIXO ESPAI A LA SORPRESA

Aquest és un dels meus preferits perquè les persones solem ser molt rutinàries i, de tant en tant, va molt bé donar sorpreses, t’alegren la vida. De tota manera una sorpresa és una incògnita, no saps mai quina reacció provocarà. A vegades agradable, a vegades no tant.

Una bona manera d’aixecar-se pel matí és preguntar-nos: Què (quina sorpresa) ens depararà la vida avui? Això ho fa molt més interessant i, a la vegada, actuem amb un esperit més obert, acceptant lo inhabitual. La sorpresa és el cant a la relativitat. Molts matrimonis es trenquen perquè s’instaura la rutina en la seva relació. En definitiva, la sorpresa és un arma de vida.

NO EM CREO EXPECTATIVES

És lícit il·lusionar-se pensant en un determinat resultat d’una situació de vida, però si volem que es doni un determinat resultat, en realitat el que volem és condicionar la vida, volem dominar-la i si no es dona l’expectativa que ens hem creat ens frustrem. En realitat no som capaços d’acceptar el resultat que ens proporciona l’univers i a partir d’ell continuar treballant, no som capaços d’acceptar que, aquest resultat diferent de l’esperat, és el que necessitem per créixer. Si no som capaços de deixar que les coses flueixin i nosaltres fluir amb elles, tampoc serem capaços de gaudir de la vida sinó que estarem en continua lluita contra ella. Recordem el corredor de marató que no aconsegueix els seus objectius?

ENFOCO LA VIDA CREATIVAMENT

Aquest principi li dona a la vida aquest toc d’emoció, perquè ens treu de la rutina. A més justifica el que estem fent aquí, d’alguna manera incidim sobre el mon i ajudem a transformar-lo. La creativitat no ha perquè ser la dels grans invents, també ha de ser la del dia a dia, la de les petites coses que ajuden a qui ens envolten i a nosaltres mateixos fent-nos sentir millor i, això, transforma el nostre entorn.

NO SÓC UN LLUITADOR CONTRA. SÓC UN AMANT

Sempre he tingut dificultats en expressar el que sento. Més ben dit, en comunicar als demés el que sento. Potser és herència de la meva mare.

Estimo el que faig. Estimo el meu poble. Estimo la gent que m’envolta, els meus amics. No m’agrada lluitar contra ningú, m’ho passo malament. Soc un amant de la vida, de la vida mentre duri, del paper que ens ha donat l’univers. Soc un col·laborador amb la vida.

SOC POSITIU. TROBO EL COSTAT BO DE CADA ESDEVENIMENT

És un dels principis importants, però dels pocs practicats, tot i que, darrerament, ja sembla que es va incorporant més al quefer diari, a l’actitud de moltes persones.

En definitiva ve a ser el del got mig ple o mig buit. No se’n treu res de veure el got mig buit, només, potser, que ens compadeixin per la desgracia que tenim i d’aquesta manera ni portem les regnes de la nostra vida ni extraiem experiències que ens ajudin a créixer.

ABANDONO LES ACTITUTS NEGATIVES. ESTIC A FAVOR DE...

Això és apostar per millorar, per avançar, és veure el món d’una manera positiva, creativa, és veure el got mig ple no mig buit. De tota manera no és gens fàcil. Tampoc hem d’oblidar que no existeix lo positiu sense lo negatiu.

ABANDONO L’ORGULL O IMPORTÀNCIA PERSONAL

Sols la humilitat porta al camí de la il·luminació.

Fixeu-vos quantes vegades ens sentim ofesos perquè ens han menyspreat, faltat a l’honor, insultat, etc...

Ara penseu que, precisament el que vol el qui això ens fa és, precisament, que ens emprenyem. D’alguna manera, en aquest moment, ell té un poder sobre nosaltres. Ens insulta i nosaltres ens emprenyem. En canvi, si ens insulta i nosaltres no tan sols no ens emprenyem sinó que a més sentim pena per aquest individu, pena per la seva baixesa, pena per la seva poca vàlua personal perquè té que recórrer a l’insult. Com que no ens emprenyem, automàticament és l’altre el que, o bé no fa res i s’acaba tot, o es el que acaba emprenyant-se perquè no ha aconseguit el que buscava.

Es una bona manera de donar la volta a una situació.

Sembla que un individu es poca cosa sinó té Orgull personal. En canvi l’orgull o importància personal signifiquen la potenciació de l’Ego de l’individu i, l’ego, (meu) és el contrari del despreniment (vostre).

En fi un dels principis més difícils de practicar.