Amb quina actitud afronto la vida.-2- (11. Joan Guarch. Reflexions i confinament)

ESTIMO, PERDONO. EL PERDÓ ÉS LA MEVA NATURA

Aquest és un principi molt potent.

El perdó no s’ha d’entendre com una benevolència cap el perdonat per part d’un ésser superior, magnànim cap a un d’inferior, poooobreeeet!!

El perdó s’ha d’entendre com donar les gràcies a aquell que, al fer-nos emprenyar, en realitat ens descobreix una debilitat nostra i, per tant, en realitat, li hem d’estar profundament agraïts per donar-nos la possibilitat de millorar personalment. En realitat ens fa ser millors.

Aquesta qualitat, en política, és difícil de dur a terme, perquè hom pensa que el perdó és sinònim de feblesa i, en canvi, la fortalesa no té res a veure amb la intransigència. Pots ser fort i saber perdonar a la gent. En realitat sols d’aquesta manera som capaços de treure les virtuts de cadascú a la superfície perquè tothom se’n beneficiï.

Un ha de ser capaç de perdonar fins i tot l’actitud del seu principal adversari (o enemic si es vol ser més contundent). Això no vol dir oblidar.

FAIG EL QUE ESTIMO. ESTIMO EL QUE FAIG

Intento fer sempre el que més m’agrada, el que més estimo, però, encara que no sigui així, intento estimar i fer el millor possible el que faig. Sols d’aquesta manera fas una gran aportació a la vida.

EL DEURE CASTRA. VISCA EL PLAER

Sembla molt contundent però a nivell concret en tenim un sens fi d’exemples. Quan fem  una afirmació del tipus: “quan em llevo al matí tinc ganes d’anar a treballar perquè em fa molta il·lusió”, estem donant la resposta. Si les coses es fan per obligació, no per plaer, acaben fent-se malament, sense iniciativa, sense creativitat.

No hi ha que confondre en fer les parts més rutinàries de les feines, que sempre hi son, i que, per tant, també s’han de fer, però aleshores saps que aquella part de la feina també et fa fort, saps vèncer les dificultats o les rutines. Per contra si una activitat, feina o el que sigui, es fa per obligació, perquè “s’ha de fer”, pel deure que s’ha de fer però no per voluntat pròpia, acaba essent odiada i per descomptat mal feta i al final acaba castrant a l’individu perquè li impedeix desplegar la seva il·lusionant creativitat.

L’ALEGRIA ÉS LA MEVA NORMA

L’alegria és expansiva, és una qualitat positiva, és beneficiosa pel propi cos. Avui en dia fins i tot es fan tractaments amb risoteràpia. Per contra la por o la tristesa és tot el contrari. La tristesa et surt de dins quan tens l’ànima encongida. S’ha de viure la tristesa però si busquem sempre el costat bo de cada esdeveniment podrem trobar l’alegria com a companya de viatge i ens ajudarà fins i tot a estar més sans. 

OBSERVO

Només fent això t’adones d’importants actituds de les persones, a vegades del que es vol dir i no es diu, etc... Aquesta peculiaritat et fa ser molt més atent i participatiu amb la pròpia vida, encara que a vegades sigui una actitud passiva i callada. Et permet gaudir més de lo que la vida t’aporta.

NO A LES PRESSES. PACIÈNCIA

Quan més presses tens pitjor es fan les coses, perquè estàs més pressionat. Amb paciència tot arriba. Lo bo tarda i es valora més.

La presa dona tensió, estrès, contracció. La paciència és distensió, relaxació, expansió.

Ja ho diu el refrany: Paciència, la mare de la ciència.

Paciència no vol dir adormir-se.

NO EM PREOCUPO. NO M’OBSSESSIONO

És un principi molt pràctic encara que difícil de fer. Intenta portar-lo a terme sempre. Uf!!! Que difícil. Aquí té sentit la dita “si té solució, perquè et preocupes, ja es solucionarà, si no té solució, perquè et preocupes, no hi ha res a fer per molt que vulguis. En qualsevol cas no val la pena preocupar-se.” La vida et dona l’experiència suficient per confiar en el que passa. Si estàs obert aprens a acceptar les coses tal com es presenten i a confiar en que això és el millor. Difícil, difícil fins que t’hi acostumes.