Amb quina actitud afronto la vida.-3- (12. Joan Guarch. Reflexions i confinament)

ESTIC RELAXAT I TRANQUIL

Aconseguir aquesta situació personal és un exercici bàsicament mental. Per arribar a moltes situacions diferents que ens presenta simultàniament la vida has d’estar en tensió i això realment és oposat a la relaxació, però no és irritació, intranquil·litat, etc... és estar atent per rendir millor, és un estat personal controlat del que pots passar fàcilment a un estat de relaxació. Especialment valorada és la situació de relaxació i tranquil·litat respecte a les persones. En qualsevol cas és important estar bé d’energia personal perquè si no tens energia personal, ets dominat per la situació.

GAUDEIXO

La vida és com una representació teatral. Se’ns dona un paper i el tenim que anar interpretant. Del que es tracta és intentar, sempre, gaudir-lo, encara que en ocasions tinguem que representar escenes dramàtiques, però, sense aquestes, no sabríem valorar les bones ocasions.

Gaudim de la natura, es tracte de gaudir de la feina, gaudim de la família, gaudim de les relacions, amics, parella i, sobretot, hem d’estar oberts a gaudir de les ocasions que ens presenta la vida, hem d’estar oberts a les oportunitats que se’ns creuen en el nostre camí. Perquè no les hem d’aprofitar?. GAUDIM-LES TOTALMENT.

SÓC INDEPENDENT

Es molt fàcil dir-ho però, en sabem ser?

Ser independent és bàsic, per exemple, en les relacions i especialment les de parella. És important que cadascú de la parella sigui fort, per entregar-se en total llibertat i no caure en les temibles possessions que fàcilment es produeixen. La relació de parella és compartir des de la llibertat individual, és entrega vers l’altre sense claudicació, per tant és molt important SER INDEPENDENT.

NO POSSEEIXO

Posseir és un signe de domini, de poder. Posseeixo béns materials, territoris, persones...

La persona no es mesura per les seves possessions, sinó pel que ÉS. Es pot ser molt ric i posseir molts bens materials i ser un  perfecte estúpid.

No posseir és bàsic quan parlem de relacions personals i, especialment, sentimentals. Si en una relació de parella un posseeix l’altre, la relació és un desastre.

NO ETIQUETO

Per senzill és obvi, però que difícil és anar per la vida sense etiquetar als demés. Etiquetar als demés normalment és un petit judici de la persona. A més quasi sempre és una etiqueta pejorativa, en certa manera desqualificant. En qualsevol cas és absolutament limitada i injusta per qui la rep, per tant...Visquem de la complexitat de cadascú dels que ens envolten i gaudim de les seves aportacions positives.

NO CRITICO. NO CONDEMNO. NO EM QUEIXO.

Guaaaauuuu!!!

Una explicació d’aquest principi es llarga de fer, però intentaré fer-ne uns apunts.

Aquest principi està relacionat amb algun altre que ja he explicat com NO JUTJO O CULPO ALS DEMÉS i EL PODER UNIVERSAL MAI NO EM JUTJA NI EM CRITICA..

La crítica s’ha convertit en una actitud destructiva. Es critica per desautoritzar. S’ha perdut la crítica constructiva, aquella en la que contraposem la posició de l’altre amb la nostra pròpia per tal de trobar una posició millor. En realitat dialogar per arribar a una entesa.

Per altra banda, si el poder universal mai no em jutja ni em critica a mi perquè puc fer-ho jo amb els altres? Fàcilment, amb molt poca informació a la ma, passem al judici de les accions dels demés i, ràpidament, del judici de les accions al judici de les pròpies persones. No donem ni el més mínim espai per a l’explicació.

Això és el que volem per nosaltres? Doncs si no ho volem,  tampoc ho tenim que fer amb els demés, perquè sempre tindran les seves raons, més o menys bones, però raons a la fi.

Per altra banda, de què serveix queixar-se?, només per no assumir la pròpia responsabilitat. Li dono la culpa a l’altre i jo tan tranquil.

Bé, aquest és un dels principis més difícils de portar a la pràctica.

FAIG FÀCIL EL QUE ÉS COMPLICAT

La gent tendeix, amb molta facilitat, a complicar les coses o ha fer diagnòstics complicats. Si no és complicada una situació sembla que no té gràcia resoldre-la.

Ho vaig comprendre al deixar d’estudiar medicina. Els estudiants de metge tenen aquesta tendència. En moltes ocasions fan diagnòstics complicats (perquè en aprendre en un hospital només veuen casos complicats). Per començar mai pensen en lo fàcil i, això, és aplicable a la vida quotidiana.

Aquest és un principi molt útil per aplicar en dos terrenys, la política i les relacions personals, especialment les sentimentals. Si s’aconsegueix aplicar, si s’aconsegueix fer les coses de forma senzilla, TOT és molt més fàcil.