Dibuix Rosa Armangué
Confinament, dia 30
Dia 27 de l'Estat de setge
Els temps estan canviant, encara. I que per molts anys així sigui! Perquè, altrament, com ens hauríem de deixar consumir per la fretura d'arribar al seu final?... A qualsevol final que ens deixés fixats ja per sempre.
(Oriol Pi de Cabanyes. Pròleg a "Oferiu flors als rebels que fracassaren")
MICROCONTES PER AL CONFINAMENT
TRENTÈ DIA (DISSABTE 11 D’ABRIL)
Microconte 30: Béns d’Oaxaca
En una de les cruïlles més freqüentades d’aquella ciutat i cada dia a la mateixa hora, una melodia de trompeta guanyava el cel d’Oaxaca. Poc després, la Tomasa, setena filla del trompetista, mirava de sortejar les cames dels turistes amb un plat de llauna a la mà. Si no li donaven res, com a mínim s’enduia el petó que, abans de començar la recapta, li feia el seu pare només per col·laborar en la causa.
Aquella tarda l’Agustino, fill únic d’un dels turistes, passava per primera vegada per aquella cruïlla de la mà del seu malhumorat pare. En descobrir la Tomasa va alçar-se la gorra de cuir per no perdre’s cap detall de la seva presència. Es van mirar, ell li va ensenyar el seu rellotge de plata, van somriure, la nena va ensenyar-li el plat, van mirar-se els ulls i, després d’una violenta estrebada del pare de l’Agustino, la Tomasa va córrer fins al trompetista i s’hi va fondre en una abraçada.
Mentre s’allunyava a la força, l’Agustino va sentir enveja del fet que, en lloc de riquesa, la Tomasa gaudís de l’amor d’un pare.
Joan Pinyol
(Del llibre Micromèxics. Brosquil edicions, 2007)
www.escriptors.cat/autors/pinyolj
#CompartimCultura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada