Llegir i rellegir: "Les roques i el mar, el blau" (1)

Hèctor, príncep de Troia 

Si les escolteu o llegiu, en un brevíssim llibre, tal volta us distrauran un moment dels vostres personals i intricats problemes i dels gravíssims del país i del món..

Ho he dit i escrit més d'una vegada... En paraules de Joan Fuster: "la millor manera de llegir és rellegir”. Així que, fent cas al savi de Sueca, acostumo a rellegir. Us recomano fer-ho de tant en tant. 

Aprofitant aquest confinament, he tornat a agafar el llibre "Les roques i el mar, el blau" de Salvador Espriu i, a la primera pàgina ja m’he trobat la frase de més amunt. La lectura, doncs, promet.

En l’edició que estic llegint, la segona, del 1982, al principi de tot apareix un vers decasíl·lab totalment inèdit: 

Als clossos ulls, aquest mar tan antic 

Llegeixo que en la darrera edició, del 1983, a més d’aquest vers, tanca el llibre amb dos altres decasíl·labs, també inèdits: 

Una llunyana claror de dofins 

I en aquest son, desvetllada, la por

“Les roques i el mar, el blau” es compon de cent proses sobre els mites grecs i el seu entorn. D’aquestes, quaranta-dues es van publicar a “Dibuixos (amb algun mot) sobre temes clàssics de Cèsar Estrany (1976)”. Podeu trobar el llibre i els dibuixos en format digital aquí. (Espero que ningú se m’endafi si en vaig penjant algun).

Moltes de les proses neixen de les converses entre Aristòcles i el seu fill Euforió.  Ja en el pròleg, però, Aristòcles ens adverteix que “En sortir d’escena, us previnc que no seré jo l’únic que s’encarregarà de conversar amb vosaltres.”

I així serà. En moltes altres, Espriu, fa intervenir els personatges propis de la seva mitologia: Magdalena Blasi i Pulcre Trompel·li, sobretot, i també la Ignasieta, l’avia o la Marigó.

Magdalena Blasi, Tecleta Marigó i Pulcre Trompel·li, personatges de Salom (Espriu) i de Sinera (Arenys) apareixen en l’obra de teatre “Una altra Fedra, si us plau”, que l’autor va escriure a petició i expressament de Núria Espert. La història de Fedra amb Enone, Teseu i Hipòlit, tres dels mites de la literatura clàssica, és observada pels tres mites de Salom que absorbeixen el món de Fedra a la seva pròpia manera.